Category Archives: Poemes del mar

Coixí de mar

dona noia dormint tapada pel mar

Vull dormir al teu coixí, mar,
jo que t’admiro i t’estimo,
gronxada pel teu embat
d’onades dolces i nítides.
 
Al teu cos vull navegar
tapada amb fi llençol d’aigua
marinera amb gust de sal
fins que no es vegi la platja.
 
I tu de mi tindràs cura
i m’aniràs fent petons
tendra i suau com una mare
tota curulla d’amor.

Dia de vent

vaixell 000 RamonN. Bonet

I com solca el vell vaixell
el mar blau tot ple d’onades,
avui és dia de vent,
i el velam va de gairell,
però es redreça a cada passa.

Els mariners al timó,
als rems, al lloc de vigia,
aguanten la impulsió
d’un mar sense horitzó
trencant les ones de vidre.

Mar de tempesta

onada colossa i gruixuda0000000000000000

Força colossal primera,
pur estremiment de pànic,
el teu embat de tempesta
és un vell déu en naufragi.

Rugeix amb un tro d’oratge
arrasa la costa, els fars,
alça la mar turbulenta
fins que, ja calm, s’ha salvat.

Fast de mar

mar reflex del sol embadalit000000000000000

Pampalluga de la mar,
el sol a la pell titil·la,
l’aigua blava mineral
banya la platja polida.

La lluna s’està al cel
mig amagada i salina
contemplant l’esclat fulgent
de la llum d’argenteria.

Fast de la mar que duu alè
de la vida que l’habita
aplegada en tot l’espai
del seu cor fluent i lliure.

Mar dorment

nit mar lluna venus mart planeta0

Ja vas a adormir-te, mar,
salvatge i sol com una illa,
les ones lleus amb què embats
són l’adéu fins al nou dia.

Ran la teva vora vaig,
la lluna dalt del cel, fixa,
negra foscor t’ha emparat
però el teu adéu em captiva.

Nit inundada pel so
de les ones tornedisses,
parlen amb la veu suau
d’una mare estimadíssima.

Aigües virulentes

 

Pàl·lid s’ha aixecat el dia

entre violentes ones.

Dintre la barca la càrrega

que els mariners custodien

en les aigües virulentes

fràgil sotsobra i perilla.

La mar rugeix, s’esvalota

ferotge i enrabiada,

mentre una pàtria llunyana

de dret els mariners guia.

I es va esquitllant la barca

entre furioses mandíbules,

i impel·lit el cel es bada

per rebre la llum del dia.

Mantenen ferm el timó

els mariners, que a mà remen,

i en l’envitricoll d’onades

seny i força perseveren.

En cada guany de batalla

salven altre cop la vida.

La mar es va aixecant brava

mentre ells remen cap a Ítaca.

 

Mar sens fi

Mar sens fi, incorruptible,

braoles de vital ànsia,

setinada et lluu la pell

de constel·lacions i oratges.

 

Dins de la sorra i a l’aire

vesses la bravor calenta,

sal, escates i alats vols

de les gavines atentes.

 

I quan et toca el sol rius

a les puntes de les aigües

brodades amb el fil fi

de les més precioses randes.

 

Bressen en tu les gavines

en estols sobre la falda,

que estens brugent i infinita

amb peixos xiuxiuejant-te.

 

No s’acaba l’horitzó

ni fineix la terra encara

quan fas la volta en rodó

i a l’altre extrem vas besant-la.

 

Dens, immens, impressionant,

bramules alt i salvatge

i en el meu sumptuós bany

m’enduc força inabastable.