Category Archives: Poemes del mar

Banyistes a la platja

banyistes 000 platja marSouth_Beach_Bathers_1907-8_John_Sloan

Diumenge d’agost, la gent a la platja.
energia fresca, remor que es propaga
El mar duu el seu aire amb nervi que fibla,
l’ambient el traspassa vigor i alegria.

És la gent vital que pobla ciutats,
que ha batallat fort als torns de la feina
i al moment que arriba la festa, el descans,
amb el mateix tremp s’hi lliura contenta.

I sap beure a glops el bo de la vida
i puja família, i vol viure anys,
i compta els cabals, i lenta prospera,
i sempre es sent lliure si té feina i festa.

 

Coixí de mar

dona noia dormint tapada pel mar

Vull dormir al teu coixí, mar,
jo que t’admiro i t’estimo,
gronxada pel teu embat
d’onades dolces i nítides.
 
Al teu cos vull navegar
tapada amb fi llençol d’aigua
marinera amb gust de sal
fins que no es vegi la platja.
 
I tu de mi tindràs cura
i m’aniràs fent petons
tendra i suau com una mare
tota curulla d’amor.

Dia de vent

vaixell 000 RamonN. Bonet

I com solca el vell vaixell
el mar blau tot ple d’onades,
avui és dia de vent,
i el velam va de gairell,
però es redreça a cada passa.

Els mariners al timó,
als rems, al lloc de vigia,
aguanten la impulsió
d’un mar sense horitzó
trencant les ones de vidre.

Mar de tempesta

onada colossa i gruixuda0000000000000000

Força colossal primera,
pur estremiment de pànic,
el teu embat de tempesta
és un vell déu en naufragi.

Rugeix amb un tro d’oratge
arrasa la costa, els fars,
alça la mar turbulenta
fins que, ja calm, s’ha salvat.

Fast de mar

mar reflex del sol embadalit000000000000000

Pampalluga de la mar,
el sol a la pell titil·la,
l’aigua blava mineral
banya la platja polida.

La lluna s’està al cel
mig amagada i salina
contemplant l’esclat fulgent
de la llum d’argenteria.

Fast de la mar que duu alè
de la vida que l’habita
aplegada en tot l’espai
del seu cor fluent i lliure.

Mar dorment

nit mar lluna venus mart planeta0

Ja vas a adormir-te, mar,
salvatge i sol com una illa,
les ones lleus amb què embats
són l’adéu fins al nou dia.

Ran la teva vora vaig,
la lluna dalt del cel, fixa,
negra foscor t’ha emparat
però el teu adéu em captiva.

Nit inundada pel so
de les ones tornedisses,
parlen amb la veu suau
d’una mare estimadíssima.

Aigües virulentes

 

Pàl·lid s’ha aixecat el dia

entre violentes ones.

Dintre la barca la càrrega

que els mariners custodien

en les aigües virulentes

fràgil sotsobra i perilla.

La mar rugeix, s’esvalota

ferotge i enrabiada,

mentre una pàtria llunyana

de dret els mariners guia.

I es va esquitllant la barca

entre furioses mandíbules,

i impel·lit el cel es bada

per rebre la llum del dia.

Mantenen ferm el timó

els mariners, que a mà remen,

i en l’envitricoll d’onades

seny i força perseveren.

En cada guany de batalla

salven altre cop la vida.

La mar es va aixecant brava

mentre ells remen cap a Ítaca.