Category Archives: Poemes per al meu fill

Llums de Nadal

Sota les llums de Nadal,
felicitat i alegria,
sota les llums de Nadal,
amb un nen, giravoltant.

Passava una tendra estrella
pel cel negre, de vesprada,
la teva maneta, fill,
en la meva, sempre alada.

Rodava tota la terra,
el punt més àlgid la Rambla,
la teva carona encesa
resplendia, il•luminada.

Vibrava un aire de festa
com garlanda platejada,
als teus ulls de petit príncep
el Nadal s’hi emmirallava.

Barcelona ens acollia
plena de goig, regalada,
i tu, fill meu, li oferies
la teva rialla màgica.

Als aparadors hi havia
mil joguines exposades,
la teva il•lusió era, fill,
un tresor incalculable.

Corria el fred de desembre,
olor d’avet s’escampava,
el teu pensament de nen
en els Reis Mags somiava.

Els volts de la catedral
eren tots plens de parades,
volies el caganer,
l’herbolari i el bell àngel.

Vam arribar al gran pessebre
de la plaça de Sant Jaume,
preguntaves: “que té fred
el nen petit, que no el tapen?”.

Tota la ciutat bullia,
familiar, ben conciliada,
tu t’abraçaves a mi
i em deies: “t’estimo, mama”.

Era íntim tot indret
sota les llums encantades,
tots dos, contents i rient,
cantàvem velles nadales.

Amb torrons ben bons d’ametlla,
de rovell i d’avellana,
amb el tió esperant-nos,
tornàvem, petit, a casa.

Noel (acròstic)

 ??????????

Noel és el nom que tens

Originari de França.

El teu pare el va triar, a

La mare va complaure.

 

Grossos ulls els que has rebut,

Una intel·ligència ampla,

I gràcia i talent ben junts

Lliguen en la teva estampa.

La motxilla amb bones notes,

Estudiant del Pins, que avança.

No deixis mai la rialla.

 

Casa teva és Sant Cugat,

A la vora Barcelona,

Bons passejos, bons veïns, i

Un monestir que enamora.

Sempre seràs estimat, sempre ets la meva joia.

Copiós arbre

 

Quan era improbable que existissis

jo voltava per un món més buit;

enlloc deixava empremta ni vestigi

i l’aire avançava sense clau de punt.

 

Ara ets el puntal d’una terra,

del meu camí i dels meus viaranys,

i ja mai més ‘niré a volar lleugera

si no és per restar al teu rodal.

 

Fita en el camí, copiós arbre

que vaig plantar quan et vaig infantar:

un home nou recorre ara les passes,

omplint el sol, de tot el que és humà.

 

Fins a la fi

Revolució de dins meu,

l’amor per tu és un boscatge

d’on sorgeixen els guerrers

per l’ample món defensar-te.

 

Fins a la fi partiré

de mi mateixa a buscar-te,

amor que em trenques arreus

per expandir-me al teu arbre.

 

De dins meu vas néixer un dia

i ara ja t’has fet un astre

a qui sento molt més dins

que a mi mateixa i cap altre.

 

Cant nou

noel 000 far sant sebastià

Encara els petits cérvols

respiren a la teva ànima,

amb els contes que de nit

venia a explicar-te la mare.

 

Com ells encara transpires,

però ara als teus llavis plana

pols de papallona daurada,

que anuncia una nova vida.

 

Llavis tendres que tremolen

de tot allò que els espera:

un nou cant ja s’obre via:
crema la joia i la pedra.