Decàleg

flor tropicalTropical-Flower-St_-Lucia

No perdis mai
la noció de qui ets,
del teu valor
a qui vulgui robar-te,

i entremig
de l’escàndol latent
dreça l’alt pal
que el teu paller aguanta.

Cerca reforç
entre persones tendres,
cerca escalfor
entre persones sàvies,

no defalleixis
creient que és el més fort
el que espolia,
aquell que no té entranya.

És sol del tot
com en teranyina aranya
que no ha pogut
sotmetre’t ni libar-te.

Cerca les bases
de les teves raons,
les més precises
són les més despullades.

I no t’enganyis,
això no, sobretot,
ni mai combreguis
amb aquell que et rebaixa.

Qui s’agenolla
és còmplice i és part,
i és culpable
del seu vil esclavatge.

Confia en tu,
en la teva raó,
que és la mateixa
que el gran univers mana.

Vulgue’t complet,
no deixis que et soscavin
la integritat,
la vida inalienable.

Anuncis

Presència

estètua plorant

Ara ja no ets tu
sinó la notícia de la teva mort.

Tots els nusos s’han desfet,
totes les ferides s’han tancat.

Queden les teves coses
envoltant el buit,
l’espai insòlit sense tu,
el silenci astorador,
la immobilitat,
l’esquela.

I l’extraordinària presència
de la teva alegria als nostres cors
brillant a la rodonesa
de cada llàgrima inesgotable.

Setembre

flors de setembre

Com si fos vellut
acarono l’aire,
la llum de setembre,
que es manté per màgia.
D’hora aquestes tardes
humides, calentes,
en un mar sensual
de fruites i sembres,
giraran sens pressa
en pluges d’octubre.
Jo visc al seu magma
de terra fecunda,
de cossos oferts
tots fent plena lluna,
i retinc zelosa
la lleu meravella
que com tot canvia,
lenta però perenne.

Groc

llaç groc

Groc suau amb què vindico,
groc més fort amb què exigeixo
groc mitjà amb què pledejo,
tots els grocs del món estimo.
I el duc sempre a tot seguici
mentre hi ha ostatges polítics
lluitant per aquesta terra
que una gran senyera estela.

Traïció

esquerda a la terra

En la traïció
trobo la meva mort,
a poc a poc
faig camí de la tomba.

Vaig superar
l’estrall de la destral
i mig cosida
faig tombs dins la pesombra.

I m’han traït
els amors de veritat
que en mi esmento
mentre em colga la pedra.

A mar obert,
en fondària ofegant
m’han enfonsat
lligada a la tenebra.

Estiu

lluna plena estiu mar

Tinc dins del cor
la llavor de l’estiu
servant la joia
del més elevat viure.

El mar en ones
sencer ve a delir-se,
la nit transpira
la seva essència d’or.

Al seu flanc ros
el lleó hi fa vida,
del seu rugit
n’emana la calor

i al seu ferm pit
les passions hi habiten
i s’hi mantenen
d’estació en estació.

Així llavor
i el lleó de l’estiu
servo al meu cor
ple de dolls de desitjos,

rajant suor
com traspuant amor
de tot l’ardor
que al més endins em vibra.

I visc d’aquest
desig que em sobreïx
on el cabal
de sang hi fa nodrida.

Només em cal
que els astres de la nit
tots s’arrenglerin
per desterrar ferides.

Ferida

dona escalant un pou

Nit que penges encara
sobre l’immens abisme,
ferida de la Terra
sagnant sense detura,
la fosca capa llances
damunt de la nit crua
d’un ésser condemnat
dins d’un clos soterrani
que aïllant-lo del sol
es retorça i supura.