Llibertat Jordis!

llibertat jordis us volem a casa000

L’angoixa al cel convuls
del vespre consternat,

dos homes a presó
per conrear una pàtria,

rodola a sotracs
aquest dia ferit

vers la nit esquerdada
desafiant tenebra,

la Llibertat reclama
mossegant-se els punys

dos homes innocents
a la regió infrahumana.

La rebel·lió s’encén
perquè us volem a casa.

Anuncis

Passions

sabates vermelles dona noia caminant per la neu

El dia intemporal
camino sense fites,
jo mateixa n’hi planto
i les busco plaents.
És el minimalisme
a què m’he vist empesa,
jo que anhelo passions
visc aquesta tragèdia.

Sons

dona noia asseguda al llit ulls tancats amoïnada

La nit de sons convulsos
em du al dia amb imatges de somnis vívids, tristos,
d’intimitat llastada,
i al matí em desperto
buidada d’alegria, morts que han poblat la nit
són tota companyia.

Embriaga

dona noia somriure molt bonic feliç

Fa créixer el sol vessat
una alegria
càlida amb cel pausat
que al vent somnia.

Festa del ple migdia
mudant constant
que amb el gir de la terra
se’ns va emportant.

Lluu la suau primeria
de la tardor
amb espurnes d’estiu
que ja es dissolen.

En un rodar la terra
ens colgarà,
com ella vells un dia,
i eternitat.

Cada gir seu avui
és el meu temps
i és tot el que jo tinc
ofert i ample.

Així, fràgil com sóc,
el sento immens,
de riquesa tan densa
que en vaig embriaga.

27 d’octubre

vaixell víking amb senyera com la catalana i far d'alexandria000

Sóc amb tu, pàtria, dins teu,
per tu del tot envoltada,
ara independent i lliure,
i jo t’envolto dins meu.

És un 27 d’octubre
per sempre en mi, pàtria viva,
ara surts de la foscúria,
amb tu em sento embravida.

I seguiré el camí digne
de l’origen per servir-te,
pàtria lliure, pàtria airosa,
per sempre extensa i magnífica.

Canta la teva bandera
en l’aire ja en pau d’octubre
el desnuament sens treva
d’una angoixosa tortura.

Un descans rere tres segles,
tres-cents anys alçats en guàrdia,
tornem a orsar la senyera,
vela en la Mediterrània.

Quin gran amor, Catalunya,
que abastes totes les coses,
la teva riquesa és
la dels teus homes i dones.

Fidels, Catalunya, pàtria,
defensem la terra entera
que et conforma i agermana
amb les pàtries estrangeres.

Escriure

Alfred Émile Léopold Stevens (1823 – 1906) 000pintura dona noia escrivint una carta

Escriure
és sostenir el temps
fugisser com una bufada,
complex com un calidoscopi
en moviment,
remorós com la vibració
de l’energia d’una onada.

Escriure
és mantenir el temps
sense fons, sobre l’abisme.
A totes dues bandes,
a sota mateix,
desaparició i no–res,
igual que el transcurs del viure.

Mar remor

mar esvalotat

Mar feixuc en la fondària,
mar lleuger a tocar de terra,
com una au eleves ones
de la teva pell de seda

Sempre seràs la remor
del vent que els sentits et trena,
el sol sencer vessa en tu
els rajos que en tu somiegen.

En el teu cos ondulant
bressoles els somnis lliures
del teu ésser, trepidant
de la força més antiga.