Terra

Carme ban

Alegria
ferotge de diumenge,
tot l’espai
amplíssim ple de festa
en la terra
ardent i catalana
que a tocar
serà una lliure pàtria.

Anuncis

Estiu

dona noia estocolm a l'estiu

S’alcen els dies on jo m’hi moc lleugera,
viva i airosa com un ésser feliç.
La calor és la mel que regalimen,
de nit i dia, bellesa i infinit.
Ara és l’estiu on generós el sol
cau imponent sense racons ombrívols,
bufa un vent suau dels arbres plens d’oxigen
i el meu cos plana entre xardor i estels.
La nit traspua la joia de la vida
com el revés del dia ple de sol,
pertot titil·la una aura sensitiva,
sensual, rica, immensa com el mar,
i jo em gito plena de llum i somni
i tot vetllant-me l’estiu duu l’endemà.

Moment

dona noia feliç meravellasa retallada

Plena del tot del just moment que em bressa
lleugera vaig pels camins de l’estiu,
de nit la lluna i els estels tots em bressen
i sóc un ésser nodrit per fora i dins.
I del plaer del meu cos que es festeja
n’extrec sentit fins als petits racons,
en mi mateixa he arrelat flors i ensenyes
i fructifico com un doll de cançó.

On trobaré el ballador

pintura renois ball

On trobaré el ballador
per anar de Festa Major,
en la xardor de la nit
ignota entre la fragància.

On trobaré el ballador
sota els fanals de colors,
la lluna a dalt commoguda
per l’alegria arborada.

On trobaré el ballador
d’ulls intensos i amarats
de l’estiu viu i endinsat
bressolant-nos en l’ardor.

On trobaré el ballador
que em faci encara més bella,
que en la nit dugui abrusant
la intimitat del seu ésser.

Assaig

rosa flor pansida

Tinc seccionat el nervi
amb l’arrel de la vida,
ni somnis ni records
a cap indret no vibren,
jec en la solitud,
el cos estès i ombrívol,
com si fos un assaig
de mort definitiva.

Relat

noia dona esquena flors cabell

Terra rodona

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Només respiro.
I hi miro amb els ulls
i la claror em ronda,
i veig els tons diversos
de la terra rodona,
i tinc una consciència
de mi i del meu cos.
I vaig amunt i avall
perquè no tinc arrels,
i a tot arreu del món
sóc capaç d’adaptar-m’hi.
I és per això també
que a cops no sóc ningú
ni enlloc no tinc reflex,
i em preparo al moment
per alçar-me i anar-me’n.