Illa

dona 000 ombra noia darrere llençol

I s’acosta la nit
amb ulls esperitats
per tot el buit que s’obre,
on penja una bombeta
ofegada pel fil.
Llàgrimes amagades
sota draps i cobertes,
el so dins d’una caixa
d’imatges que ressona
sense tocar el silenci.
I aquesta manca d’esma
que és no-res i ningú,
només el temps que llisca
granulós, tip d’abismes,
on al tossal d’una illa
una dona exhaurida
lentament s’extingeix.

Desesper

dona-000-cargolada-a-terra-dolor

Com sagno de nits
cercant-te
en el garbuix del món,
seccionats tots els nervis
i venes que ens unien.
Amb desesper et cerco
en un món que s’ordena
aliè a la meva angoixa,
jo ja inútil per viure,
esqueixada i atònita.

Inclement

dona-blavamax-gasparini-26

Cap on mirava jo
mentre corria l’època
i treia el cap de nou
i jo ja era una altra
del tot aposentada
com vaig copsar, perplexa,
en una inclement era
de joventut asclada.

Neu silent

nevant-neu

Callada en temps estrany, sense ni plor ni prec,
m’estic en un planeta desconegut i aliè.
A cap espai no resta la meva identitat,
com la mort visc dispersa, sense pes, sense edat.
Incorpòria i inerta tal com la neu silent
de cop em sobresalta el batec que vaig ser.

Matí

noia-dormint-al-tren-mati-dona

La feixuguesa del matí,
tren que avança sobre rodes seques,
el cos immers en la seva cavitat,
l’ala de la son arrupida a les parpelles.

El pensament ensotat a la teranyina,
i la sang sorruda fent via lentament,
amb tot l’ésser que cau al cantó més absent
fins que un cop, de retruc, el torna a la vigília.

Llum

mar-verd-000456

Es vessa a frec de mar
sol descompost en peixos,
ocells de llum volant
ran les ones en feixos.
Exaltació de llum
exuberant de dia,
fugaços els ocells,
els peixos instants vibren.
Aletegen les ones
de llum com brasa viva,
fulgura extasiada
la mar, dansant colpida.

Forat negre

forat-negre-589595

Foscor i llums de nit
penjats a la tenebra,
estès i impenetrable
aquest espai suspès
en un vast infinit
a dins d’un forat negre,
la solitud vibràtil
en l’estàtic desert,
igual que el buit voraç
on fa paor engolir-se.