Mirada

Entre la fortor del sol la mirada

entre les parpelles, cremants com les galtes,

i de l’ample món perfilo els contorns,

textures, colors, la translúcida aura,

tot el moviment que s’estén al temps,

l’harmonia càlida que commou com l’aire,

i la immensitat del cel canviant

que vetlla l’encant del profund amar-te.

Ametllers florits

I bé, al final ja soc a dalt del tren,

els ametllers ja són pertot florits,

delicadesa de nova primavera

que mostra tendra el seu íntim encís.

També jo avui trenco un vast tancament

que m’ha colgat en vida casolana,

cerco florir les poncelles esparses

de minses gemmes també en mi esclatades.

Cos dolç

Els rajos de sol esmunyen pertot

l’escalfor bullent ja de prop el març.

Anem de ple hivern, abrigats, coberts,

llargues samarretes per aïllar el fred.

*

Però ja lluu el dia rossa cabellera

que espurneja i crema i ens té al seu redós.

El seu múscul ferm endins ens fa petja

i em torno més bella i el cos se’m fa dolç.

Solitaris

L’esperit lleu del sol

fa reflectir la taula,

el seu sobre de marbre,

el disc rodó d’un astre.

Avui no hi ha pastissos

ni cafès fumejants,

ni els tes que a l’aire eleven

olors de fruita i arbre.

Simplement solitaris

hem quedat aquesta època,

amb les cadires buides,

vaivens de la pandèmia.

Alguna ànima sola

a algun lloc es replega

i observa i somieja

xerrades del passat,

colors vius, olors tendres,

i un moviment constant

de gent que remoreja,

de vestits virolats.

Paisatge

Recorrem terra i cel

al marc de la finestra,

un paisatge imposant

de l’hivernal febrer,

el sol es va movent

d’esquerra cap a dreta,

resten esquitxos d’arbre

pel viu lliscar del tren,

es distingeix molt tendre

el clapejat dels plàtans,

l’arbre de la infantesa,

aquell goig sense fi,

baixadors noucentistes

tenen els llums encesos,

vindrà sens pausa el vespre

transformant temps i espai,

tota la immensitat

ens restarà abastable

al tren que la traspassa

fins a arribar a destí.

Terra dolent

Dies enfonsats

de llarga pandèmia,

el sol, ignorant,

lluu damunt la terra

dolent, masegada,

que assetgem constant.

Vent

En el vent voleien els tendals

i les fulles dels arbres s’electritzen,

mocadors de noies tots llampants,

acompanyen els seus frescos somriures.

*

Una aroma de festa major i fast

de cop gira i ens envolta fluïda,

i un encís intacte i bategant

un instant com or es precipita.

Nou Jorn

Aixequem aquest dia,

alcem amunt la joia,

acaronem just l’aura,

la formosor ignota

del nou jorn que s’eleva

dens de salut i força,

l’hàbitat de la vida,

ell lluny de la derrota.

Condemna

Si no estimes no tires endavant,

si t’enroques ets un mascle mancat,

si no saps moure els dits en carícies,

si no et dones, ets del tot condemnat.

*

Un fracàs que comença a l’arrel

si t’extirpes de tu mateix la saba,

contrafet, sense humitat humana,

ni ambrosia tindràs, ni delectança.

Sol gloriós

Escalfa el sol encara de l’hivern,

arrecerat, més que a la primavera,

duu il·lusió de viure en un cel

de passió, de la salut més plena,

*

de salabror de l’aigua de la mar,

brau oceà que com amant s’anhela,

i cada passa sota el sol gloriós

fa respirar el paradís que emplena

*

l’extensa joia de viure i ser formós,

de fer girar en el seu gir la terra,

èxtasi encès que dota de sentit

*

l’oferiment de l’amorós planeta,

i que en la nit colpidora de lluna

eleva als astres la nostra transcendència.