Cambra del Raval (Barcelona)

amants al llit 9900

  

Deixaré enllà l’encís de ta cambra, al Raval,

sota l’íntim terrat, que tocava l’alt cel,

els llençols tan calents, i la nostra sentor,

el teu cos fet de pa, innocent i tan bell.

 

Deixaré enllà en el temps també les teves mans

que obrien fràgilment els solcs dels sentiments,

les espurnes d’amor que abrusaven el mar

calidíssim i dolç del teu cos en el meu.

 

Deixaré enrere, lluny, la teva suavitat

el color de les tardes girant cap a la nit,

la llum tornassolada, lenta com l’estimar,

el cor, estret a tu, bategant-me en el pit.

 

Deixaré, sens tornar, els petons murmurants,

molsa i llavis cruixint i mossecs amatents,

molla estela en el cos de saliva i de temps,

regalims tots roents i escuma palpitant.

 

Deixaré sens penyora, per no tornar mai més,

el plaer dels teus ulls, de tot el que tu ets,

el voler-te conèixer durant l’eternitat,

el trobar-me al teu cos sentint-lo infinitat.

 

Deixaré incontestables els misteris de tu,

allà on s’origina l’escalfor més cremant,

el nucli on habites, d’on em mires, pensant

que sóc sols una més, només una altra amant.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s