Casino enrunat de l’Arrabassada (Barcelona)

 

 

Davallen perles en rosari de temps

enmig de l’estupor de l’antic segle,

les altes vanitats ben ensorrades

per l’abisme dels anys, sense una empremta.

 

Queia el sol com cortina daurada

damunt totes les clares vidrieres,

fràgil petxina de mar desancorada

que et vas cloure i morir per sempre.

 

Porten les onades nova escuma

i petites deixalles de qui fores,

per les fulles boscanes tu murmures

la teva vella, desnonada glòria.

 

Fantasmes en la nit encara escullen

els teus sots soscavats a la muntanya;

el petit tren que feia de muntanya russa

apareix amuntegat, sense cap ànima.

 

Amargueja l’arrel de l’heura enfiladissa

damunt l’encís enterrat de balconades

mentre un jòquer perfà amb un subtil riure

una burla discreta a la pretensió humana.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s