Ciutat d’Hongria

 

Doncelleta arreglada

fent goig sota una estrella,

plaça tocada d’arbres,

rellent de lluna al vespre.

 

Petits ocelles et nien

confiats sota les parres,

refilen cants tendríssims

rossinyols dins dels arbres.

 

Potser algú s’ha perdut

sota del teu brancatge.

Ciutat, véns del Danubi

o et banyen altres aigües?

 

Procel·lós i verd perla,

catifa amb reflex d’arbre,

el riu que el sol corona

s’adorm, tapat, fins l’alba.

 

De nit granotes pugen

les parets de les cases:

tu ets vegetal i amfíbia

sota estrelles llunyanes.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s