Dansa a Bogatell (Barcelona)

  

Cap al l’aire entendrit deixa anar el mar tebior,

dialoga l’orquestra  i la dansa fluctua,

cadència delitosa d’una passió que abrusa

bategant, lleu i alada, entre nacre i cotó.

 

Damunt la sorra molla una parella balla

al so d’una sonata que flueix amb fruïció;

tres músics, a peu d’ona, la toquen amb fervor

mentre el mar, blau turquesa, bressola la seva aigua.

 

La dona és la passió, vestit vermell de dansa,

que les notes intactes fan bressar de dolçor;

el sol és clar de lluna que vessa d’escalfor,

l’aire és de mel i encís en el capvespre plata.

 

Bellesa convocada amb les parpelles closes,

amor al ple invocat en la forma d’un cor

que la dansaire porta, obert, al seu escot,

i mulla el seu delit en la mar encantada.

 

El temps ha triat per sempre aquest joiós aliatge,

–si se n’anés d’aquí no trobaria racó–.

Fondària d’existir, delícia afruitada,

navega al mar feliç l’avenir en una barca.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s