Gaudí és geni creador
que Catalunya honora,
incomprès i il·luminat,
duu laVerge per penyora.
Els seus ulls blaus només veuen
la gran creació de Déu,
la natura harmoniosa
que ha nascut del seu mantell.
Fill d’artistes calderers
coneixerà de petit
l’obrador del ferro i coure
i el secret de l’alambí.
Riudoms és la seva vila,
on obre els ulls a aquest món
ple de formes sensitives
que espeteguen a ple sol.
Creient en l’arquitectura
igual que en el crucifix
estudiarà amb disciplina
tant ciència com esperit.
Llavors s’obrirà l’Eixample,
les muralles han caigut,
Barcelona necessita
creadors de grans virtuts.
Ja ha après tots els oficis
dins la ciutat murallada:
fuster, forjador, manobre,
vidrier i terrissaire.
A una mà la paleta,
a l’altra un llarg llapis gris,
dissenya i estudia
la ciutat del segle XX.
El Modernisme despunta,
amb la flora i el vitrall,
Gaudí n’és la gran figura
a l’Europa occidental.
Antoni Gaudí, arquitecte,
els teus coneguts i amics
aviat et daran l’esquena
perquè et troben massa ardit.
Però il·luminat per Déu,
amb formes florals divines
basteixes a Catalunya
construccions ben exquisides.
El missal a la butxaca,
l’amor de Crist dins el cor,
fas en plànols i maquetes
l’església de l’esplendor.
La gran Sagrada Família
que enlluerna de pertot
i fa viatjar els pobles
per contemplar-la amb fervor.
Incrèduls resten els homes
davant bellesa tan gran,
magnificència esculpida,
catedral dels cristians.
Alçaràs obres insignes
dels indians ostentació,
els grans prohoms d’aleshores:
Güell, Calvet, Vicens, Batlló.
I com a festa darrera
per la ciutat encantada
aixecaràs la Pedrera
al mig del Passeig de Gràcia.
Els dracs de la nostra terra,
presents del mediterrani,
coronen la teva empresa,
el teu gran imaginari.
El teu ideal, bellesa,
la mesura, el teu bastió,
saviesa i paciència juntes
i el sol, el teu gran pintor.
Un set de juny, a la tarda,
un tramvia segarà
la vida i la fantasia
del teu esperit genial.
Tot Catalunya ara calla
fita al teu l’enterrament,
en un silenci que abasta
una dimensió imponent.
La teva obra resta i s’alça,
català de primer rang,
i arreu el teu nom exalça
respecte reverencial.
Ets, Gaudí, de casa nostra,
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 