Jazz al Jamboree (Barcelona)

 

 

Religió de solitaris,

la litúrgia del jazz,

emparada per la lluna,

nit en la ciutat fugaç.

 

Sostre rodó de la cova

cel de voltes al foscant,

un cor entre parets vibra

i la lluna va aflorant.

 

Creix dens el fum del tabac,

cigars que dels llavis pengen,

i dins de l’aire entelat

les notes pugen i cremen.

 

Melodia espessa i negra

música escorxada i fosca

on el suburbi renilla

la seva amarguesa fosa.

 

Toques l’erotisme

del llit més calent,

llençols de pell ocre,

la lluna brunzent.

 

Toques nit oberta,

finestrons batent.,

un crit de trompeta

fulgura en serpent.

 

Els cossos es tensen,

respir sincopat,

i la pell es tiba

pel cor abismat.

 

Després creix la serenor

i la gravetat és plàcida,

i hi ha un sol horitzó

dels nostres cossos sense angles.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s