Gemec a gemec

     Grant…

 

     Que ple que era aquell temps quan vaig aixecar els ulls per primer cop i et vaig veure. Vora el mar.  Aquell moment ja portava el teu cos i les teves mans, i els teus ulls blaus que després s’astoraven. Per tot l’amor.

     En la nostra trobada hi havia una festa preparada que tots dos vam conèixer molt de pressa. A la nostra Pensió Iguana, enmig d’una natura luxosa, com una riquesa de vida eclosionada, vam vibrar de la teva cambra a la meva, vam arribar dalt les altes escales i vam albirar el nostre únic paisatge.

     Entre nosaltres no es va haver de desfullar cap margarida, i les meves mans t’aprenien molt de pressa, i els teus llavis corrien pel meu cos just fent passes de gegant, amb colors immensos, i el sexe cantava la seva antiga i poderosa cançó mentre els nostres cossos espetegaven. I en cada  guspira t’enduies el meu amor, gemec a gemec, respir a respir, paraula a paraula, sentiment a sentiment.

     Aquell primer moment que et vaig veure, ja volia posar al lloc de més valor, al centre de tu mateix, tota la meva tendresa.

     Encuriosida, no sabia on entrava. Encara no coneixia la vastedat de la teva ànima, a punt d’enamorar-se de mi, estesa a plena pluja, a plena nit i suavitat.

     Començava la batzegada, i una aleta caudal es posava en marxa i ens feia entrar en un altra mar, intacta: començava l’amor. Te’n recordes? El mateix que avui continua i s’engrandeix.

 

T’estimo.