A cals Levitt

  

     L’Emma va acabar de rentar plats i va anar a veure què feia la seva filla, ja adormida al bressol.

     El terra de fusta grinyolava sota el seu pas, i el seu marit, en sentir-la, va cridar-la del llit estant.

     —Emma! Que no véns?

     —Shhh… que despertaràs la Jane.

     —Però, véns o no?

     Ella no va contestar-li. Va abrigar bé la seva filla, que amb tres anys ja se li feia petit el llitet, i va acaronar-li la pell de seda.

     —T’estimo, petitona —va xiuxiuejar-li a l’orella dolçament.

     Després va anar cap a la seva habitació,  desitjosa de l’escalfor del John. En arribar-hi, es va tirar sobre el llit.

     —Què vols, pesat! Encara he de planxar la roba dels Prillaman.

     —Quedat amb mi, dona! —la va incitar ell—. Demà, quan jo sigui al born, acabes la feina.

     —Vols dir? Ai, tòtil, que em fas pessigolles…

     —Pessigolles? On, eh? On?

 

*

 

     Entrada la nit, mentre els seus cossos abraçats reposaven en el silenci, unes sotragades espaordidores van sacsejar-los violentament. Immobilitzats per l’horror, llançats contra una de les parets, van sentir el petar espantós dels vidres i l’espetec de la terrissa de la cuina en xocar contra terra. Un fragor paorós els va gelar la sang: l’hecatombe de l’ensorrament en pes de tota una ciutat.

     De cop els xiscles esgarrifosos de la Jane van esclatar a l’habitació. En sentir-la, l’Emma es despetrificà del seu esglai.

     Amb la casa presa d’un brutal tremolor, tallant-se a cames i mans, l’Emma es va arrossegar cap a la cambra de la seva filla.

     L’aire, ple d’una densa pols de maó, s’havia fet irrespirable.

     Cridant-la esfereït, en John intentava encalçar l’Emma quan la paret on s’estintolava va cedir. Per l’esvoranc obert, en John va veure l’infern que estava assolant la ciutat: el carrer s’ondulava i esclatava i els edificis se sacsejaven uns instants abans d’esfondrar-se.

     Un espetec a la casa del costat el va fer saltar. D’immediat va veure com s’hi calava un foc espès i les flames s’hi enroscaven amb una violència demolidora.

    Instants després, un nou sotrac va commocionar-lo: part del sostre de la casa s’estava esfondrant.

     Quan va aconseguir girar l’envà va veure l’Emma enterrada sota la runa. Gemegant, sacsejat per una virulent convulsió, la va rescatar d’entre els enderrocs: sota seu hi havia el cos viu i calent de la Jane, que s’aferrava amb força al cadàver de la seva mare.

     El seu nom, Emma Levitt, va aparèixer entre els tres mil morts del terratrèmol de San Francisco, esdevingut la matinada del 18 d’abril del 1906.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s