Absoluta tenebra

    Al segle IV el cristianisme assola Alexandria com una plaga. És una secta de fanàtics que odien el coneixement. En ells tot és foscor i dogma.

     L’any 390 es converteix en la religió oficial, mentre que la ciutat està sota el domini romà. Aquest mateix any els cristians cremen tots els temples i centres de saber grecs, en simbiosi amb les lleis naturals, i, en la revolta que es succeeix, duen a terme una matança terrible.

     Resta intacte només el Museu, de més de set segles d’existència, on s’aplega el tresor del saber de Grècia. Hypatia, gran matemàtica, figura imprescindible de la història de la ciència, n’és la directora. Aquesta dona jove, plena de talent i sensibilitat, ha creat escola pròpia. Erudits d’Àfrica, Àsia i Europa viatgen per conèixer la seva saviesa.

     Filla i alhora alumna del matemàtic Theon, ha inventat aparells tècnics imprescindibles, ha escrit nombroses obres de ciència matemàtica, ha conreat  l’astronomia i la filosofia neoplatònica.

     Cyril, patriarca dels cristians, l’odia. Ella encarna tot el que per a ell és inadmissible: la gosadia de ser una dona lliure, de basar la seva autonomia en l’eminència del saber, de persistir en la seva religió pagana, amb múltiples deesses i déus.

     L’any 420, un dia de quaresma, Cyril dóna ordres estrictes als galifardeus de la seva horda. Quan Hypatia arribi al centre de la ciutat amb el seu carruatge,  cal exterminar-la.

     A aquella hora l’aire del vespre ja duu l’olor de resina del Far encès. Hypatia és sorpresa pels seus agressors: d’una estrebada la fan caure, la colpegen, la despullen, la torturen fins a la mort. Fins i tot després d’expirar el seu cos es profanat i esquarterat. Té, només, 45 anys.

     Aquell mateix any, la gran Biblioteca d’Alexandria també és destruïda. Durant els nou segles següents el món occidental s’enfonsarà en l’absoluta tenebra, el punt àlgid de la qual seran les bruixes, a l’Edat Mitjana, cremant a la foguera de cada poble, de cada llogaret.

     No serà fins al segle XIII que els homes desenterraran altre cop la saviesa latent, palpitant, de la ciència esplendorosa de l’antiga Grècia, pas a pas, com una flor que va obrint-se.

     Comença el Renaixement, època que fa llum damunt tota l’esplendor del classicisme.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s