Bruixeria

  

     —El nen de ca la Xènia va néixer mort, fa tres dies, i el de cal Fogueró també, el mes passat. No hi ha dubte que és una bruixa. I la pedregada que va matar camps i conreus al setembre, sens dubte és obra seva també. A més, un dels seus galls és blanc, i té un gat negre, i de nits se l’ha vista sortir de casa, segurament per anar a algun aquelarre.

     Ermenès Rovella, jutge instructor de Ripoll, es va remoure a la cadira. Qui així li parlava era Bernat Padellàs, batlle d’Olot, al seu despatx de l’Ajuntament.

     Rovella havia arribat al matí, després de rebre la cinquena queixa d’un cas de bruixeria que acusava Bonifàcia Marés d’infanticidi, fer pedregar, provocar el mal del goll a molts conciutadans i elaborar ungüents prohibits.

     —Bé —va respondre Rovella—, totes aquestes acusacions cal comprovar-les amb prudència…

     —No se’m pot pas titllar d’imprudent! —el va tallar Padellàs—. O no teniu prou proves, amb les que us acabo de donar?

     Rovella va comprendre que no podria raonar amb el batlle i, com va poder, se’n va escapolir.

 

*

      L’endemà es va encaminar cap a la casa de l’acusada, dins del Bufador, un dels cràters de l’extingit volcà Garrinada. Com que era relativament a prop de la ciutat, hi va anar a peu. Era un dia fred de gener, de cel emboirat, i pel carrer no hi voltava gent. En passar vora la plaça del Mercat, una veu airada de dona va sorgir d’una finestra:

     —Porteu-la a la forca!

     Més endavant, al final del carrer Major, una altra veu, ara d’home, el va tornar a sorprendre:

     —Feu-li donar cops de fuet fins a la mort!

     Rovella va sentir un calfred. Encara no s’havia recuperat quan, a l’alçada del carrer Sant Rafel, una dona malgirbada va interceptar el seu pas. El va agafar de la mà, presa d’un gran nerviosisme:

     —Feu-la matar! —li va dir—. Va fer que el meu fill naixés mort! Si no la condemneu a la forca, l’inquisidor la portarà a la foguera, i jo mateixa encendré la guspira que la cremarà…

     Rovella, malhumorat, es va desfer d’aquella dona que li esgarrapava la mà i li esterigenyava l’abric.

     En pujar el vessant del volcà, clapejat de camps de conreu, es va senyar. Recordava les paraules del mossèn, que l’havia anar a buscar a la tartana.

     —El dimoni s’ha instal·lat a la terra i aquesta dona n’és un emissari. I no és en va que on ella viu comença el camí anomenat de les Bruixes.

     Tanmateix Rovella, home instruït a Barcelona, va pensar que el mossèn no sospitava que ell, en comptes d’esfereir-se per les seves afirmacions, cada cop es trobava més lluny d’aquella mena de deliris.

     Quan va arribar al Bufador, hi va veure una trista casota desgavellada. La pudor agra que en provenia li va arribar al mateix moment.

     No li va caldre trucar a la porta perquè, abans d’arribar-hi, una dona xaxa i desdentegada en va sortir. Al primer cop d’ull, Rovella només va veure la misèria que assolava l’entorn. Darrere d’ella va sortir un noi subnormal. Uns quants galls i gallines picotejaven pel terra erm. D’un estenedor penjaven draps i parracs.

     —Sou Bonifàcia Marés? —li va demanar tan bon punt va arribar fins a ella.

     —Jo mateixa, sí —va respondre la dona, intentant recompondre’s el cabell.

 

*

 

     Després de l’interrogatori, ja camí d’Olot, Rovella, defallit per la indigència de la dona, malgrat l’aire que ventava es va asseure a una roca plana de la carena del Bufador.

     Al lluny, les campanes tocaven a l’Àngelus mentre ell barrinava com escriure l’informe que li pertocava que, d’una manera convincent i esbandint sospites, reflectís que no trobava cap base per a l’acusació de la denunciada i que, segons la seva humil opinió, el cas responia més a un fenomen d’histèria col·lectiva i al·lucinacions fanàtiques que a la realitat estricta.

     La seva certificació, però, no va fer que s’arxivés aquell cas, sinó que, ben al contrari, el mossèn va remoure cel i terra fins acabar portant-lo al tribunal de la Inquisició.

     El dia 17 de febrer de l’Any del Senyor de 1612, poc més d’un any després del seu informe, Ermenès Rovella es va assabentar casualment que la Inquisició havia condemnat Bonifàcia Marés a cremar a la foguera per pràctiques provades de bruixeria. Desolat, davant el veí d’Olot que li havia donat la notícia, va haver d’aguantar-se en lloc ferm, tot maleint en el seu interior l’època sanguinària que li havia tocat viure.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s