Galeria

Després d’un no

  

     Darrere el somriure, i les paraules, i el cabell esponjós i la mirada aturada, hi resta el misteri. Un abisme que no revelarà la seva veritat fonda, rodona com un món.

     Naveguen signes escrits en la gravetat del teu cos que no desxifraré, que no ordenaré subvertint-los per poder-los abastar.

     Estrelles lluents com senyals, el teu cos disposat a qui tanco la porta, a qui dic no. I els meus desitjos darrere la porta barrada amb força, rebel·lant-s’hi.

     Les cames que se m’obren i que jo tanco. I el sexe com l’animal viu de la petxina, ben clos a dins la closca. Sense aigua de mar, assedegat.

     Gravita la nit i el negre cel palpita. Respira l’aire en el nostre comiat florit, ple d’aromes i plantes, sentit, ple de carícies de pells, sensacions de llavis, la castedat com una punxada, el ganivet clavat al fons de la ferida.

     Darrere la mirada estàtica, mentre el pensament pren com a pèrdua la presa, quan la pèrdua paralitza uns instants el pensament, tornant a aprendre a viure, aleshores dic un sí reservat només per a mi mateixa, amb la part que lluny de la realitat que formem junts tots nosaltres, i en el qual la teva dona t’espera, únicament viu en mi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s