Galeria

Estan cansats els déus

  

     Estan cansats els déus i ja no surten les nits de Revetlla a barrejar-se amb nosaltres i empeltar-nos dels seus dons divins. Replegats en les restes de boscos, són en perill d’extinció, com tots els animals, i la majoria han fugit aterrits o estan sota terra, colgats amb aquells que un dia van creure-hi.

      Les plantes de ruda, berbena i espígol creixen en llocs erràtics, en marges estantissos, i ja no resten mans que les assenyalin, que en cerquin la màgia, l’encanteri o la curació. I el vigor que desprenien, el qual durant mils d’anys els antics enfatitzaren, resta desconegut per a nosaltres, com si tots plegats caminéssim per un camí de desencontre.

     Els grans arbres imponents, plens de saba i vigorosos, deïtats d’un món vegetal secretament ombrívol, ja no ens fan reverdir amb les seves potències fecundes, ans resten atemorits pel xerricar angoixós de les nostres serres implacables.

     I les fonts d’aigua clara espurnejant sota la celístia, que enardien els humans de desig d’esclatar i viure, avui estan derrotades, i els rajolins d’aigua incerta de les fonts de places públiques són aigua domesticada, desinfectada i adusta.

     Els foguerons que crepitaven alts en la puresa de l’aire i deixaven una nit  translúcida com un vidre, on naixien els desitjos tesos com la flor d’espiga, ara mandregen a l’asfalt sense astre a qui encomanar-se.

     Les noies no fan sortilegis per abrivar el foc dels amants, i les deesses del desig, sense ningú que els sol·liciti les seves energies poderoses, resten avui desvagades, mirant burletes i incrèdules les nostres divagacions.

     No ha perdurat tampoc l’olor de les enramades, de la branca fresca i viva, ni les danses en rotllana que atreien les forces benignes i sanes de la creació.

     I en el nostre món sense misteri encara hi cerquem onades sagrades, encara hi rastregem la llavor de la vida, encara hi esperem un déu salvatge que vulgui ser el nostre benefactor.

     Confusos enmig de la boira, encara invoquem la llum perquè venci damunt la tenebra, com el dia més llarg de l’any els nostres avis, éssers reviscuts en el solstici, purificaven el món de màcula i malefici.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s