Fragilitat

 

     Entre el cel i la llarga línia d’asfalt de la carretera, el Pontiac s’obria pas amb una velocitat constant. La monotonia del paisatge esgotava.

     En Brian, amb la pell cremada, vestit de negre, amb les barres serrades, pitjava a fons l’accelerador amb la mirada fixa en l’horitzó. Els voltors feien cercles damunt aquella terra de ningú.

 

*

     Va ser en la llarga llenca de terra de després de la benzinera on va aparèixer la noia, a peu de carretera: morena, segura, ferma.

     Jo vaig trempar.

     No era una autoestopista més, de les que fugen de les pallisses dels pares, de l’alcoholisme de les mares. Hi havia als seus ulls, al seu posat, una sòlida convicció. Per això en Brian va parar. Fent xerricar els frens, cremant roda, aixecant un reguerall espès de pols. Absolutament interessat.

     La Marnie va pujar després de poques paraules. Com nosaltres, voltava per Arizona. Venia de Tonopah, a Nevada. Buscava un motel per la nit.

     En Brian va arrencar. Aparentment, tot normal. Però jo li notava, flotant al seu voltant, la frescor d’una expectativa.

     Al motel, la Marnie em va triar a mi.

     Jo coneixia la fragilitat d’en Brian per les dones que volia. I sabia que no era un home capritxós. Per això a ella li tapava la boca a l’habitació, en tota aquella confusió de crits de plaer i desig, on em movia frenèticament amb un deix de culpabilitat.

     Quan vaig sortir a buscar aigua, en Brian era assegut al capó del Pontiac. Planava damunt d’ell un ensorrament absolut.

 

*

     L’estrèpit del xoc va ser tan fort que va fer retronar els vidres. Vaig mirar per la finestra: el Pontiac s’havia estavellat contra el vessant del Colorado. El foc amb què després es va encendre il·luminava un espai concís de la foscor.

     Aquella nit, en Brian s’havia llançat cap al seu últim destí, xocant-hi frontalment amb els seus músculs durs, el seu tarannà inflexible, la seva incapacitat per trobar un recer allà on fos que corregués o s’aturés, en la seva llarga cursa infructuosa des del no-res fins a un altre nihilisme.

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s