Per a un amant excitant

 

     

     El signe de les nostres trobades nocturnes era sexualitat pura, excitació dels cossos pels cossos, imatges enfebrides, vermelles i calentes, el vertigen d’un abisme, una pujada en graus a un plaer incandescent, el sentir-se el batec de la sang a les temples, la remor més profunda d’una vida furient.

     Trobar-se en uns límits extrems d’un mateix, en un despertar definitiu, en l’esclat més potent d’una vida d’ulls oberts i urpa de lleopard.

     Em cremava amb tu, i només volia aprendre on es creava l’abisme, només restar-hi per mirar-lo, i tornar-lo a provocar, un cop més, un altre cop més, sense concebre’n el final.

     Deixava  que et completessis amb mi, que et trobessis en aquesta força que dintre teu volia sorgir, i que apareixia nua, esplèndida, desbordant la mesura.

     Així et coneixia amb mi i em coneixia a mi mateixa, i el que passava a la cambra de tots dos era un hàlit d’una potència extrema, que ens convertia en la victòria d’uns déus que no ens havien presentat.

     Unes lleis més enllà de nosaltres ens havien fet trobar-nos per fer-nos créixer fins a desenvolupar una energia total, i la plenitud arribava a gemecs, a glopades d’esperma i batecs de sang.

     T’acaronava, embadalida, per la força que contenies dins teu, que només era tu mateix, per la que coneixies de mi i extreies, que era tota jo sencera.

     Renascuda de nou, no recordava d’abans el sentit del meu cos, el perquè de la seva forma, el motiu del seu clos. I després, entre les teves mans i el teu sexe jo existia, vibrant, més real del que era a cap altre indret, a cap altre llit, en cap altre sentiment.

     Expert i laboriós, feies sorgir una força tan roja com la sang, calenta com l’infern, tesa com una columna, bramulant com una fúria, fiblant com el llampec.

     L’onatge de la mar i la força de la tempesta feien de llevadores de les nostres estrelles. Estrelles tumultuoses, que jo agafava a mans, i venia a oferir-te als fonaments de qui eres. Perquè jo sí que creava vincles, vibràtils com un nervi, amb l’home que eres tu.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s