Conxorxa

 

Vella i jove fan conxorxa per burlar una prohibició.

El seu pacte les fa lliures d’un estat d’eterna por.

No les toca ni una culpa, més aviat un desig viu

de fer que esclati l’espurna d’un joc fugaç i lasciu.

 

Oculta el rostre la jove en mantellina de missa,

i el seu dit damunt la boca és prec d’entesa furtiva.

Duu vestit de distingida, seda i brocats al faldell,

i a dins de la carn polida puny un crit: zel i clavell.

 

La vella duu un mant de pobra, és enllà del bé i del mal,

i amb un gest d’encobridora li diu que li obrirà el pany.

En la seva aquiescència hi rau la llagoteria.

Qui podria aturar el que no es pot fer a la vista?

 

Allò normal de la vida es fa sota transacció;

més enllà hi ha una cortina d’enveja i maledicció.

Males llengües que critiquen i condemnen sens pietat,

que enfonsen tothom qui sigui que tingui felicitat.

 

Damunt hi penja l’espasa que porta l’inquisidor,

i els dimonis que predica en un món de tenebror.

Les dues dones convenen quin és el seu interès

i se’n riuen tant del mort com de qui el vetlla, a pleret.

 

Tàcit és el seu secret que se segella amb el llavi.

Res és dit, tot sobreentès, tot a recer de xivarri.

La jove tindrà el seu plat de passió, menja completa,

i la vella la ració de la sopa que fumeja.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s