Gira el vals, les finestres obertes,
la ciutat i la riba del riu,
verd el Prater, la roda movent-se
com el vals que ballem d’infinit.
Blaus els vidres, reflexos celestes,
les esglésies tan altes com cims,
i damunt les teulades vermelles
corre neu que ha desfet ja l’estiu.
L’aire passa tan net com un vidre
i girem en el vals i seguim,
i l’orquestra ofrena, polida,
notes clares d’humits violins.
El Danubi fa lluir com seda
la seva aigua en la Viena gentil,
i sonora és la vida i l’orquestra
com un baix que ressona d’endins.
S’eixamoren al vol d’oronelles
els vestits de cotó i d’organdí,
tu el portes, alat, amb lliurea,
jo escotat, colorat de carmí.
Tarongina duc al pit, tu estrelles,
i s’escampa el fulgor com plugim.
Ballarem en la llum fins al vespre
i grans besos encendrem de nit.