La màscara

Mascara 0 Descansa

Estàtica,

l’infinit l’observa,

hieràtica,

és món de fredor,

superba,

amb rictus de mort damna

la fràgil vida làbil

que ens recorre a tots.

 

Gelada,

amb la daga sega,

obscena,

descarna tot cor

lasciva,

amb la mort fa conxorxa

i cruel ens planifica

un fat esgarrifós.

 

Roïna,

la corrou l’enveja,

altiva,

es rosega voraç,

mesquina,

vol mort sobre la vida,

de goig desposseïda,

i joia, i carn vivaç.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s