Pierrot al terrat

 

Li cau una llàgrima

en la freda nit

de la blanca galta

damunt del vestit.

 

Lleus gotes de pluja

cauen al terrat

amb un fons de música

i de desempar.

 

Les notes agudes

el fan plorar més,

tristor deixatada

al mes de febrer.

 

La lluna és rodona

i escalfa fluixet,

alta, bella i muda,

al terrat tot ert.

 

Fa una dansa trista

en la solitud

amb un cor d’ermini

petit i perdut.

 

Dins la meva ànima

és on s’ha posat.

―Salta al nou dia,

Pierrot estimat!

 

Vindran primaveres,

faran eixugalls

de llàgrimes teves

i dels meus pesars.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s