Somieig

 

Paper assecant

que el lila composa:

hi regalima

com un raig de sol,

emmarca Egipte

en una mirada,

i un rostre esguarda

la tarda que es mou.

Una mà ferma

recolza la galta

i el somieig

del noi camperol

que amb una gerra

ve de buscar aigua

i ara reposa

al tombant del pou.

Fa olor de blat,

la pau l’acompanya,

el falziot canta

la vida entre els joncs.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s