Tardor

tardor i bolets 000

Marró de terra et condensa
amb arbres lluents d’aram,
la brisa, sospir de l’aire,
porta espores i humitat.

Recòndita estació íntima,
les arrels es tornen fluents
en la molla molsa viva
de la terra que et sosté.

Les fulles grogues dels arbres
són un núvol de dolçor,
i l’horitzó que t’esguarda
té un desig rodó d’ozó.

Faules velles engalanen
l’or vell del teu moll boscam
i bolets, joies galanes,
tens per caprici i reclam.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.