Xiscle

 El crit. Munk. pintura

Es fa calavera

el seu rostre humà,

pres pel xiscle-crit

que sencer el desfà.

 

Neix de dintre seu

i és dolor embravit,

tifó que s’enduu

el seny i el sentit.

 

Estreny amb les mans

el nucli del so,

horror desfermat

que esclata com tro.

 

Balandreja el pont

damunt de l’abisme,

la terra i el cel

esdevenen sisme.

 

Espant que contorça

els cims i els afraus,

tortura espessosa

corbant-se en allau.

 

Sofriment letal,

turment embogit,

dolor espetegant,

magma espaordit.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s