Batec lleu

 

 

M’esgoto a mi mateixa entre la solitud,

avorrida de mi faig camins circulars

amb un batec de cor just lleu i compassat,

monòton, esquifit, i al final desastrat.

 

M’avorreixo de mi a tot arreu on vaig

i la nit encén fars sempre llunyans de mi,

xarols entre fanals de colors infinits

on passejo el meu plor, eixut, que mulla endins.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s