Com sargantana

  

Bombeja el cor de la nit

a les teves temples pàl·lides d’angoixa,

sargantana que t’arrapes al mur

dibuixada per altri amb un groc que pertorba.

No hi ha pell en què s’obri l’espurna

del voler-te donar en la nit quieta,

no hi ha somriure ni color de fruita,

només la por d’obrir-te en canalera.

Només la clausura de les cames ombries,

només la pressió de les mans que constrenyen,

només aquest no gravíssim que traspues

a qui et va pintant amb tinta d’abellera,

a qui espera que en la nit obscura

canviïs de pell amb escata novella

malgrat s’esmicoli tota, feta engrunes,

la teva voluntat de núbil donzella.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s