Eva

  

Carn extreta d’un motllo de fang,

matèria nova del paradís,

fràgil al dolor, al cop i al tall,

exultant sota l’aire de la nit,

exuberant en la claror solar.

Cos de dona dotada de pits,

desig que déu ja havia somiat,

d’on totes les generacions s’han nodrit

sorgides del gènesi en tu modelat,

allà on Adam feia brollar l’estirp,

d’on ha fluït tota la humanitat.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s