Llavors atapeïdes

 

 

De vegades la tarda

vessava d’expectatives

que eren l’impuls de vida,

el que era punt de créixer.

L’aire en portava els nòduls,

llavors atapeïdes,

del futur que s’obria

amb respir i amb estrelles,

i llarg camí per córrer,

i bellesa per prendre,

i allò millor per viure,

amb l’amor com a rella.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s