Matèria de dol

 

 

Entre pedres i inert

he caigut

i el sol dóna el darrer

raig de llum.

En l’aire de la nit,

aturat,

sóc sola només jo,

sens plorar,

i la negror del cel

sens forat,

és capa de tarquim

endolat.

Ni estrelles ni estels,

allà dalt,

obren carícia o vers,

ni cap clar,

ni cap estel fugaç

vol passar,

veient l’isolament

del meu fat.

Tot em circumda a mi

sens tocar

la matèria de dol

que em perfà,

i costa molt al vent

bellugar

l’arpeig intern de mi

que és un crit.

Romanc al mig del fred,

sucumbint.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s