Negre neguit

 

 

Qui et veu amb aquesta esplendor?

Or líquid et mulla el vestit

i tu, arrapada amb pudor,

prems contra el mur el teu negre neguit.

Qui et vol despentinar el cabell

i amb tendra feresa esblenar-te de nou,

qui et vol estrènyer i exhaurir completament

i com llum del matí retornar-te altre cop?

Tu prems fermament els braçals del seient

i les cames clous, i el roig et puja al rostre.

No hi ha cap sentinella ni espiell

i ningú pot salvar el teu núbil encontre.

Qui com sargantana ha batejat

el teu escàpol i anguniós posat,

tu arravatada i temorosa d’ànsia?

Qui et vol sacsejar a bastament

fins incandescent i pregona fondària?

La teva força protegeix i tanca

la premuda joventut del teu portent,

i aquesta nit, entre roges cremors assuaujades

cediràs a la ferotge por d’aquest lliurar-te

bescanviant-la per posició i joiells.

No corren les teves mans a les carenes

ni arrossen damunt les fulles tendres

del teu desig primer, aquell roig del llavi dreturer

dins el goig  essencial que és ofrena.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s