Nua en el temps

  

S’estira la corda tensa de la tarda

i el sol penja del filferro de l’estenedor,

es mou calenta la brisa amb olor de pinassa

i només el meu respir en trenca la remor.

 

Nua en el temps incommensurable,

amb la mirada nua traspasso el teu oblit,

de la teva terra he estat arrencada,

travessa el timpà del so el meu neguit.

 

Lluny, en la distància incomptable,

fa girs atordits l’ocell del nostre alenar,

la flor de tarongina és al meandre

que escola el temps que no es pot agafar.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s