Nua i boscana

 

Estesa al sol,

nua i boscana,

ningú no vol,

que ella ja es basta.

 

Va tenir dol,

amors passaren,

ara el consol

dins de si guarda.

 

La lluna, el cel

i el mar la banyen,

tots els ocells

per a ella canten.

 

I dins el foc

del seu pit d’aura

riu un atol

de peixos d’ambre.

 

I l’oceà,

que sempre aguaita,

li ve a portar

nova romança.

 

Com una llum,

vindrà a sobtar-la.

Obrirà els braços,

després les cames.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s