Sense treva

 

 

No cal que et quedis més estona amb mi

ni que m’estimis més enllà d’aquesta tarda;

dóna’m només l’aigua de la teva deu,

porta’m amb les mans la flor de la rosada.

 

I estrenye’m entre els braços entendrits

i acarona’m amb els llavis com amb perles;

fes retrunyir en mi el teu licor d’anís,

exalça en homenatge aquest temps de lluernes.

 

I que la sang esbravi el seu pòsit complit

en la tarda d’amants que gira amb la Terra;

fes que canti el meu ser del més reeixit delit,

fes exuberant el cant d’aquesta ofrena.

 

I després, corre món, que jo ja hauré sentit

el bategar primer del riu que tot ho emplena,

força que empeny avant, vers l’infinit,

el meu cos lleu de desig sense treva.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s