Vellesa nua

dona vella fent-se trenes

Entre les mans
se m’ha pansit la rosa:
la mostro humil,
amb aire impotent.

El meu somriure
s’ha fos gradualment
i al llavi hi resta
una amarguesa closa.

Sàvia com sóc,
no espero cap resposta,
només potser
demano tendrament

de quin procés
sóc escollida hoste
al santuari
que té per déu el temps.

One response to “Vellesa nua

  1. Quina sort… i quina mala sort… haver trobat aquest bloc tant tard!

    Sort peque així puc levitar de anada i de tornada, fer turisme absorbent i contemplar els versos de dos anys seguits, sense tenir de quedar-me envelat esperant al següent encisador i nu poema.

    Mala sort, ja que si ara faig un comentari en el descobriment de la “vellesa nua” es havent reprimit en alguns moments les ganes de deixar comentaris a molts altres que em sorprenen… Ja he deixat 3 aquet es el quart… i la por de passar-me o no saber transmetre una sensació de positivitat, gràcies i ànims, que no hem deixa. Si de cop i volta digués que hem sembla i amb lo fàcil que enrotllo, pot-ser em farien fora d’Internet o no tindrien prou paper electrònic. Així que faig un comentari diem ‘global’ per tots els especialment poemes que m’agraden tant. Així que gràcies i ànim.

    He trobat aquest bloc per casualitat i com ara el segueixo. La meva mala sort es tornarà bona sort ja que si de cas podré fer mini, màxi o regu comentaris en la marxa… i la bona sort… i la bona sort… espero que no es torni massa mala sort, en la guaita.
    😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.