Adéu

anis i cireres

Els nostres focs van cremar

i ja no resten paraules.

Potser el plaer

de la tarda al teu llit,

passions i sexes

nodrint-se i confonent-se,

i el teu cos

innocent com un pa,

i el meu cos,

anís dens i cireres,

i el cor que bategava

per trobar, a la fi,

estances i dreceres.

Planerament,

ens vàrem arribar,

amb tots els meus extrems

vaig reconeixe’t,

i tu et reties

sol·lícit i lliurat

a tot l’encís

d’aquell adéu

per sempre.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s