Cambra

zimmer-70

Si pogués tornar allà mai més me n’aniria,

la cambra sagrada on junts vam perviure.

Correria de pressa pels carrers sense fita,

trobaria el teu rastre, la teva pell d’oliva.

Obriria l’estança de la donació antiga,

on rebroten, buscant-se, tiges i flors tendríssimes,

on s’enfonsen, intenses, les clarors de la vida.

Fondament estimats,

pregons els ròdols de sínia,

coents els cossos suats,

la maror d’un en l’altre en l’alegria.

Tornaria per sempre amb tu

si aquella cambra encara fos oberta,

si la nostra casa d’anys ens fos parada,

si no ens haguéssim perdut en la tenebra.

Vindria corrents a fer-te ones,

a deixar-me en el teu cos de festa,

a barrejar-me amb les teves cuixes,

a sentir com són plenes d’ofrena.

L’escalfor del teu cos només és fendre

tot el meu, assaonat de tu.

Tornaria al teu cabell per sempre,

a la teva olor, com una llum.

Intensament lliurats cada un en l’altre,

sorpresos que hi fóssim i ens donéssim,

ens endinsàvem en la meravella

que junts, tan senzillament, creàvem.

Si hi fos aquella cambra, com la guardo,

com la deso al prestatge principal dels dies,

aleshores ho deixaria tot per sempre,

només per venir, restar-hi i viure’t.

Si la nostra cambra amb el misteri,

fos oberta en un lloc, com una flama,

correria mars, rius, ciutats, països,

res em retindria per venir a trobar-te.

Ets el mag de les mans que conhorten,

d’ulls vellutats i llavis de salina,

l’home punyent i intens, d’abanderatge,

l’home a qui, per sempre, faig el meu homenatge.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s