Galeria

Capvespre al ghetto de Venècia

     El sol unta d’or Venècia al capvespre. Al peu del moll de la Fondamenta de Cannaregio, vora el canal dens d’aigua que alimenta el mar, el restaurant jueu desplega les seves taules. El tauló de fusta penjat a la façana anuncia la llista de plats, cuinats segons la tradició kosher jueva, que en llengua hebrea significa “idònia”, i que fa referència tant a la puresa dels aliments com a la seva combinació.

     A les taules del restaurant, amb els finestrals oberts a la lluentor daurada de l’aigua, s’hi asseuen grups d’homes amb la quipa, de fil de cotó blanc treballat amb ganxet. Damunt les taules hi ha una estesa de colors provinent dels entremesos, servits en petits plats en forma de barca, que contenen una gran diversitat de tastos freds a base de llegums i vegetals cuinats segons l’antiga tradició.

     Mentre comparteixen la degustació de plats, els homes d’una taula parlen de la Torà i de les lleis sagrades del seu poble. En una altra taula parlen de medicina, en una altra d’astrologia i, a la taula on seu Abraham Levita, parlen de negocis i de les noves possibilitats que se’ls obren amb la nova ruta comercial amb Damasc.

     Abraham Levita, per respecte, participa en la conversa i aporta, generós, el seu punt de vista, però mentre parla no deixa de fer ullades al Pont de les Agulles. Espera veure pujar per l’ondulament del pont el seu fill Samuel, que ha anat a fer la seva primera transacció comercial amb el joier gentil Marco Vivaldi.

     Abraham Levita es distreu de la conversa amb els seus amics contertulians, entre els quals hi ha també el seu germà Efraïm i el seu cosí Saül, i pensa en el despatx de Marco Vivaldi, on tants cops li ha anat a vendre els diamants pulcrament tallats, tal com li van ensenyar a polir el seu avi i el seu pare, i tal com li ensenya ell al seu primogènit, Samuel.

     Des del despatx de Marco Vivaldi es veu el pont de Rialto i la vitalitat frenètica dels molls i de les barques que solquen el Gran Canal. A dins, els crits dels mariners i dels mercaders ambulants penetren els vidres de les finestres tant si es estiu com hivern. Abraham Levita s’ha esperat molts cops sol en la fredor d’aquest despatx, abans Marco Vivaldi no s’ha dignat a rebre’l amb l’objectiu de marcar els rangs establerts en les relacions de poder a la República Sereníssima. Però mentrestant Abraham Levita ha mussitat uns versicles de la Torà, que l’han reconfortat i li han permès fer front amb més aplom a la feresa amb què Marco Vivaldi discuteix els negocis.

     ―Menja, home –li diu amb un to de veu que vol ser animat el seu germà Efraïm, també preocupat, posant-li davant el platet d’humus–. Ja veuràs com en Samuel tornarà de seguida, i amb uns bons resultats comercials.

     Però Abraham Levita mira ara el daurat intens del capvespre que lluu a l’horitzó. El temps apressa i ell no pot deixar de sentir un neguit incontrolable. Per a la posta de sol ja falta una estona curta, i la llei de la Sereníssima ordena que des d’aquest moment tots els jueus de Venècia siguin tancats dins les muralles del ghetto.

     Abraham Levita pensa en el soroll que, de nit, fan les barques dels custodis cristians que recorren els canals circumdants al ghetto per impedir que cap jueu en surti ni tampoc no hi pugui entrar. I les penes per als transgressors són tan estrictes que poden abocar tota una família a la ruïna.

     ―Tranquil, home –li diu ara Efraïm, abraçant-lo per l’espatlla-. Vine, aixecat, que anirem a esperar en Samuel a l’entrada del pont.

     Mentre Abraham camina per la Fondamenta en direcció al Pont de les Agulles, amb l’escalfor del braç del seu germà a l’esquena, veu la barca dels custodis cristians que remunta el canal, que es preparen per comprovar el tancament, ja pròxim, de les portes del ghetto i per a la seva ruta nocturna. Un calfred li recorre la pell.

     Però just a l’arribar a peu d’escala, veu les faldilles del gavany d’en Samuel que s’agiten a causa de la carrera que ha emprès el xicot per arribar al ghetto a temps.

     I quan el noi, un cop travessat el pont, arriba a frec del seu pare i del seu oncle, somrient perquè la negociació ha estat àrdua però a la fi beneficiosa, Abraham dóna gràcies a Javé perquè ha permès que el seu fill hagi arribat a temps havent superat el ritual d’iniciació en l’activitat comercial, i li promet una oració llarga i profunda a la sinagoga durant el Sàbat, en companyia de tota la comunitat.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s