Galeria

Com t’ho has fet?

Dimarts matí

 

—Hola Carme, com estàs?

—Ei, Àlex.

—Escolta, m’agradaria parlar amb tu…

—Doncs digues…

—Però aquí, al mig del carrer, no. Et vull  parlar d’una cosa personal.

—Coi, quina rauxa! Jo ara anava cap a casa.

—Doncs t’acompanyo.

­—Si tu vols…

—Mira, el que et vull dir és que…

—Què?

—…que tu… sempre m’has agradat…

—Estàs de broma! Però si puc ser ta mare!

—I què?

—Au, fuig. Que et falta un bull, potser?

 

 

Dimecres migdia

 

—Hola, Carme. Com estàs?

—Bé. I tu?

—Doncs ja veus, aquí pel carrer, buscant-te.

—A mi? I per què?

—Ja t’ho he dit. M’agrades. Per què no em dónes el teu número de mòbil?

—Fuig, home. N’hi pensar-ho! Què t’ha agafat, a tu, ara!

—Si ets la dona més maca del poble, què hi puc fer jo, eh?

—Au, vinga, vés, i no m’atabalis que tinc pressa.

 

 

Dijous tarda

 

—Digui?

—Hola Carme, sóc l’Àlex.

—Àlex! Com saps el meu número de telèfon?

—És que sóc molt espavilat, jo.

—Ja ho veig, ja. I què vols, ara?

—És que et trobo a faltar tant…

—Escolta, que penjo!

—No, espera… Mira, encara que m’ho posis feixuc, no penso desistir.

—Vés a pastar fang!

 

 

Divendres vespre

 

—Hola, Carme. Quina sort, trobar-te!

—Doncs mira, ja me n’anava.

—Espera, que em prendré un cafè aquí amb tu.

—És que espero algú.

—Ah, molt bé.

—Que no t’asseguis, et dic!

—Tranquil·la. Només és un moment.

—Però quina barra!

—Ai, per què em menysprees així, dona?

—Perquè no vull que tothom em vegi amb un noi amb cara de babau a qui li porto vint anys!

—M’he de sentir culpable de què m’agradis?

—Que t’aixequis, si us plau!

—Bé… Ui!, quina batzegada que m’ha fet el nervi de la cama. Es veu que se m’ha adormit…

—Vinga, circula!

—Sí, dona, sí.

 

 

Dissabte tarda

 

—Digui?

—Hola Carme, sóc l’Àlex.

—Però, escolta! Què passa, ara?

—Vols sortir amb mi, avui?

—De cap manera! Adéu!

—Ep, no pengis… Vols que anem al cinema?

—Ni pensar-ho!

—Doncs baixem a Barcelona. Allà no ens coneix ningú.

—Mira que ets porfidiós!

—Guaita, ara mateix passo per casa teva i ens n’hi anem.

—Que no!

—Bé, però jo igualment passo.

 

 

Dissabte nit

 

—Escolta, Carme, jo vull ser el teu nòvio.

—Àlex, no t’he dit que no mil vegades?

—Després d’això, tampoc? No t’ha agradat gens?

—Calla… El que no comprenc és com has arribat fins aquí. A veure, com t’ho has fet per ficar-te al meu llit? Pots explicar-me quin mètode has utilitzat?

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s