Denes trencades

pablo-di-pompeo-nomes-de-cara

Hi havia un càlid vent

i pluja a les sabates,

i petons dolços, lleus,

i una petita llàgrima.

 

Agredolç de l’amor

i bellesa truncada,

que canviava el teu cos

en lluna de nit clara.

 

Intimitat de temps

dins de la teva cambra

on erraven els déus

sens voler equivocar-se.

 

I paraules que tu

volies regalar-me

que es tornaven silents

a contrallum dels astres.

 

Però res no em sap greu, gens,

tot ho rescato, intacte,

com un collaret bell

amb tres denes trencades.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s