Dona, carícia pura

Acull el teu caliu

tot el món en rodó

i tibes la cintura

o estàs embarassada,

rodonesa de sol,

infantament de lluna,

pit generós de llet,

claror de la natura.

 

I congries en tu

els raigs de fortalesa

que alcen, enlluernadors,

la teva alta columna

on recolzen els sols

i incomptables planetes,

on de les teves mans

sorgeix sempre sutura.

 

En el regne subtil

de tota cosa fràgil

tu sempre saps com dur-la

a la seva esplendor,

i nafres i resquills

que la vida t’espurna

saps guarir-los de pressa,

convertint-los en do.

 

Floreges la natura

amb la veu consellera

i darrere els desitjos

vas cap a l’aventura,

i de cada mà teva

neix la carícia pura,

que consola i orienta,

sencer, el devenir.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s