Estació de nit

tren 000 estació.

Com mai més tornaríem a estar

érem allà amb la nostra vida,

esperant a una estació qualsevol tren

vingut d’una via fondíssima.

En la nit fosca i silent

les estrelles s’estremien,

a punt eren de trencar-se

damunt de la meva vida.

Temia per poder perdre’t

com no he temut a la vida,

a l’esplet curull de mans

t’hi portava la collita.

En el nord fred i astorat

la teva escalfor atuïa,

cap lloc al món on restar

que entre els teus braços per viure.

La fondària del meu clam

et circumdà sens ferir-te.

Girs, volts, vertígens, rodeigs,

i el tren no arriba a la via.

Un tren que no va arribar,

que mai junts se’ns enduria,

a l’estació vaig restar

i encara el dolor hi gravita.

Com un esqueix de mi et sento

en el món on fas guspira:

món de desarrel constant

que no ens ha fet lloc per viure.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s