Nit de Sant Joan

Aquell vespre tan clar
en la mansuetud del temps,
les cases com dibuixades,
la lluna plena, calenta,
que tu vas anomenar.
Aquella llunassa groga
com un gran fanal de festa
penjada entremig dels plàtans
de contorns molt lleugers.
Aquells plàtans benignes
pintats a l’aquarel·la,
esquitxats per la lluna
en el passeig de terra.
Aquella terra dòcil
que ens sostenia els passos
encantats i dolcíssims
com la seda de l’aire.
Aquell aire lluent
que amorosia la lluna,
nítid i llis al tacte
en el vespre latent.
Aquell vespre tan clar
d’alens i cors suspesos
quan em seguien, fermes,
les teves passes llargues.
I la nit de Sant Joan
es van fer les fogueres
i tu i jo vam ser brases.
I tota jo temia
que en la màgia de l’aire
es trenqués aquell vidre
que sostenia el miracle.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s