Nit magenta

wpid-2013-03-05-18-33-582

Hi ha l’eco al fons de tots dos

de qui vam ser una vegada:

amants en nit de claror,

humitat de la pell clara.

 

Per damunt de tots els dies

ens sabem tendríssims sempre:

plaer dels cossos que giren

una nit d’encís i febre.

 

Una esgarrifança obria

el pany de la nit magenta:

cremor de llavis premuts

fins a deixar-hi l’empremta.

 

Passió que vam traspuar

una nit de meravella:

immersos cada un en l’altre

esclatant com les poncelles.

 

A través del temps que mira

ens reconeixem, absorts,

exactes als que vam ésser,

iguals a qui tu i jo som.

 

Tendra nit que tremolava

per la fonda resplendor:

érem dues flors badant-se,

som dues flors en l’abandó.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s