Només, nena…


Només tinc la meva veu ronca, nena
el sedàs maldestre de les meves mans,

la rudesa d’aquest cos que et rebolca,

el llarg camí a l’esquena pel qual vaig rodolant.

 

Només l’aspror de les palmes que et prenen,

el galop ràpid amb què em puja suor

i el roent que em crema entre les cames al veure’t,

la guitarra amb què et componc aquesta cançó.

 

Només perquè em desboques, oh nena,

quan fimbres i em pronuncies el nom.

Només perquè dispares, oh nena,

a raig la sang que em rega l’entrecuix i el cor.

 

Sóc un noi dur que mentre es defensa es trenca,

un brot de mata agresta al camí,

el dia polsegós que anuncia sequera,

la melangia opaca d’un motel en la nit.

 

Només sóc boira densa d’un pantà de Louisiana,

un llop vagant sens cau per l’Arkansas del sud,

tinc el peu insegur entre dues andanes,

vagarejo pel Delta amb por de donar el meu fruit.

 

Però tu em fas desbocar en cascada

com desemboca el riu Wolf dins el Mississipí,

només tu ets el cabal que em propulses, oh nena,

la font que pot calmar el meu fondo neguit.

 

Vaig anar amunt i avall de frontera en frontera,

que gran que arriba a ser aquesta Amèrica audaç!,

vaig viure, nena, entre espadats i cingleres,

i només davant teu m’he vingut a aturar.

 

He caminat entre el rost de la tarda,

he entrat assedegat al riu de Nova Orleans,

però mai no he trobat, oh nena!, cap aigua,

que com tu em pugui enfortir i assaciar.

 

Ets el gran sol que crema a la terra de Memphis

l’adob fèrtil que els camps esperen per ser regats.

Jo vull ser el pont alçat que fermament pengi

sobre el nostre riu sòlid, fluent i constant.

 

Només perquè tu exaltes, oh nena!,

allò que en mi tenia endins molt desat,

perquè en la teva escalfor em vull fer gran, nena,

i no vull res més que restar al teu costat.

  

Només sóc un petit coiot, nena,

que de cap manera volia ser caçat;

ara he fet cau a la teva gran terra,

dins la vasta Amèrica ets el meu propi Estat.

 

 

Jo seré com el pa en una taula,

com el prec que el granger fa abans del dinar,

l’home despullat i rude que t’espera a la cambra,

que davant dels teus peus es ve a agenollar.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.