Ona salvatge

Per què no he trobat algú com tu,

amb la teva veu que mou muntanyes,

amb el teu alè que empaita els núvols,

amb la teva bellesa que m’esblaima.

Amb la teva energia que erosiona

i esculpeix les roques més dreçades,

que arrossega els mars amb un somriure,

que s’enduu els vendavals d’una ditada,

que em fa tremolar, ona salvatge,

quan sento la teva veu com vibra.

Ets un déu del gran temple d’Atenes,

mariner de la Mediterrània antiga.

Ets alçat sobre una espinavessa

i irradies raó i harmonia.

Home brau que dia i nit sacseges

els vorals de l’ardor i l’alegria.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s