Galeria

Perquè tu eres a prop

     La pluja retruny enmig de la nit i les rodes de la furgoneta crepiten a ritme lent damunt l’asfalt. Les escombres netegen nerviosament el parabrises i l’olor de terra i mullena penetra en la recambra tancada del vehicle.

     La furgoneta es va obrint pas cautelosament en la tèrbola foscor, amb les llums dels fars tallants com un ganivet.

     El cos de l’Angie es somou amb una esgarrifança.

    ―Tens fred? –li pregunta el John, mirant-la pausadament, les mans al volant, el cos dúctil.

     ―No… –diu ella-. És aquesta pluja, aquesta foscor… –i mentre ho diu queda presa de la mirada del John, que s’estén damunt d’ella com una continuació de si mateix.

     Els seus respirs vibren per sobre de la pluja, i mentre la furgoneta fa via per la carretera desdibuixada, amb la mateixa seguretat i fermesa amb què el John se la mira, ella té una esgarrifança més fonda.

     Ara tots dos senten que comparteixen la densitat de les seves vides.

     ―Et deixo a casa? –li demana ell.

     ―No, no hi vull tornar –respon ella, sorprenent-se de com és de senzill canviar el rumb de la vida si se sap on anar-. Vull seguir amb tu.

     ―I el tu marit?

     ―Res. S’ha acabat. Fa molt de temps. Vull continuar amb tu. Tu vols? –demana al John mentre el mira al ulls.

     ―Sí –respon ell, també mirant-la-. Sempre m’has agradat. Per això he aguantat la feina tot aquest any. I treballar amb ell no ha estat agradable.

     ―Ja ho sé. És un mentider…

     ―És molt pitjor que això, però tu m’agradaves com feia molt de temps que no m’agradava una dona.

     ―I jo no he marxat perquè tu eres a prop. Així et podia veure cada dia. A la meva vida no hi havia res més.

     L’espetegar de la pluja es barreja amb el punyent de les seves paraules.

     ―On vols que anem? –pregunta ell.

     ―Saps la carretera de Sausalito?

     ―Sí.

     ―Anem a fer un tomb per la zona dels motels.

     Ell torna a reposar llargament en ella la mirada.

     ―No havia imaginat que seria tan senzill –diu-. És com si volés.

     ―Ara només em queda enviar una postal.

     ―Què hi escriuràs?

     ―Adéu.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s