Galeria

Pujar els esglaons

     El paraigua se li havia encasquetat i no hi havia manera d’obrir-lo. Pujava el darrer tram de l’escala del metro i la pluja començava a tocar-lo d’esquitllentes. Abans no li calgués aturar-se, el paraigua es va obrir i va respirar alleujat. Londres no li deixava respir amb la pluja i encara no s’havia acostumat al clima. En sortir al carrer, el brogit de la ciutat el va atabalar altre cop. Tenia una sensació malagradosa d’atapeïment, de desemparament, de manca de sensibilitat a l’ambient i de presses. L’aire estava embrutit i ell una mica marejat. Però va fer un esforç. Es va dreçar i, sota la pluja descoratjadora, es va dirigir cap a Baker street. Les sabates se li xopaven i la mullena li traspuava cap als mitjons.

     Sota el braç premia la carpeta amb el llibre d’estudi i la llibreta, que s’anaven estovant amb la humitat. Una humitat que no desapareixia mai, ni tant sols a l’habitació rellogada que tenia a Landrove Glove. Pensant en aquella habitació li va venir una mena de calfred: s’hi sentia isolat, desorientat, amb uns companys de pis que tenien comportaments incomprensibles. Però era l’única cosa que amb la seva feina podia pagar-se. A més, l’habitació es trobava en un barri violent i fins li feia basarda passar-hi de nit. Tot el personal que es trobava a les cantonades o als bars era una fauna estranya i discordant, llunyana i violenta, amb un aspecte que el deixava consternat. De vegades des d’un portal el cridaven per oferir-li droga. A ell se li eriçaven els pèls i passava a corre-cuita, sense aixecar la vista de terra. De vegades algunes persones, soles o en grups, se’l miraven amb agressivitat i fins l’increpaven. Ell pensava que perquè era negre.

     S’estava fent fosc. Ara plovia amb més de força i els bassals de terra resplendien amb els fars dels cotxes i els semàfors. S’enlluernava i es tornava a marejar. I també estava cansat, molt cansat de treballar de bastaix al Borough market. Li feien mal els músculs de les cames i les espatlles li tibaven, però s’havia proposat el repte d’aprendre a llegir. Al seu poble de Botswana, envoltat pels hàbitats dels animals salvatges, vivia al delta de l’Okavango i havia après a pescar i a caçar amb destresa, però ara a Londres no tenia cap dubte que saber llegir era una clau que li obriria moltes més portes en aquell món boig i insensible. Sabia l’anglès que es parlava als mercats del seu país i n’havia après alguna paraula més amb els turistes que passaven en safaris, però, com la majoria de la seva gent, era analfabet.

      Un cop a l’Acadèmia, li va semblar que no tenia forces per a res més, aquell dia. Però llavors va tornar a recordar el propòsit primordial de la seva vida: millorar la situació de la seva família. El seu record el va tranquil•litzar i, amb les cames adolorides, va començar a pujar els esglaons fins a la classe que li corresponia.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s