So de llaüt

llaut

Et duré un ram de flors enmig del dia calent

quan sota el cel serè et vingui a dir adéu,

el vent aturarà el respir llargament

amb l’esperança nova que resti amb tu un dia més.

 

Jo et faré una cançó que desaré en mi,

que mai coneixeràs, amb tot el meu sentir,

i paraules d’amor escamparà el matí,

marinada encensada, olor de gessamí.

 

Dins la meva fondària plorarà un llaüt

vibrant de sentiment, amb el seu so agut,

la lluna bressarà des del cel impol·lut

el desig que guardava a dins del meu aljub.

 

Fulminant, un miratge un dia m’assolà

un llampec de bellesa que de cop va esclatar

i que es va endur de mi, deixant-me fascinar,

el meu amor silent, la força d’estimar.

 

S’ha succeït el temps que hem arribat al fons

i hem alternat la gràcia amb vinces de dolor

i han quedat mesurades les fites de l’amor,

l’amplitud insalvable que ens separa a tots dos.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s