—Dorms?
—No…
—Saps què?
—Mmm…
—Ahir es va quedar un noi a dormir amb mi.
—Sí?
—Sí. Ja feia dies que em trucava. És un alumne meu i ahir vam anar a ballar a la Festa Major.
—…
—És deu anys més jove, gairebé com tu. Eren les cinc de la matinada i havíem begut una mica, i ell em va dir de venir a casa a prendre un cafè. No tinc cafetera, però igualment li vaig dir que sí. Vam prendre un got de llet calenta. Després ja s’havia fet molt tard i li vaig dir d’estirar-se amb mi, al meu llit.
—Sap que estàs embolicada amb mi?
—Sí. L’hi havia explicat abans.
—I què va passar.
—Ell no ho veia clar, això de dormir junts. No acabava de confiar en mi, en les dones d’aquí.
—D’on és?
—De l’Argentina.
—I…?
—Després va dir que sí. Em va preguntar si jo creia que podríem només dormir. Jo li vaig contestar que de ben segur.
—…
—Ens vam despullar sense mirar-nos, i ens vam deixar posada la roba interior.
—Per què?
—Encara no ens havíem tocat. Només havíem ballat molt junts, però no teníem prou confiança.
—T’agrada ell?
—És el mateix que ell em va preguntar.
—I què li vas contestar?
—Que no ho sabia. Llavors li vaig demanar si li agradava jo, i em va dir que sí, senzillament, molt suaument.
—I què va passar?
—Ens vam abraçar al llit, una mica desconcertats. Estàvem gairebé immòbils, abraçats. Després jo em vaig posar plana i ell em va acariciar l’escot i els pits, per damunt dels sostenidors, amb molta delicadesa. Era un lloc que li agradava, que ja abans m’havia mirat moltes vegades.
—I tu, que vas fer?
—A mi em va plaure. Em va abaixar el tirant d’una banda i em va acariciar el pit nu. Després va fer el mateix amb el de l’altra banda. Tot en silenci, molt tendrament. Érem gairebé a les fosques. Només se sentien els respirs.
—T’agradava?
—Sí. Em va preguntar si normalment dormia amb els sostenidors, i li vaig dir que no, que avui era perquè estava amb ell. “Per què no te’ls treus?”, em va demanar, fluixet.
—Ho vas fer?
—Sí.
—I després?
—Després em va fer una sola carícia ampla, i va deixar la mà plana a un costat.
—I…?
—Li vaig preguntar si em volia fer l’amor, i em va dir que no n’estava segur. Llavors em va acariciar els llavis. Li vaig demanar si tenia por de les dones d’aquí, i em va contestar que tenia por de les dones en general. També em va dir que al vespre, quan venia cap aquí, havia pensat que avui no faria l’amor amb mi, que volia respectar-me.
—Respectar-te?
—Sí, perquè sóc la seva professora, va dir. Ell té aquesta idea del respecte.
—I què més va passar?
—Em va preguntar si estava enamorada d’un altre home.
—I tu què li vas contestar.
—Li vaig dir que potser sí.
—Sí?
—Sí. Però no m’estrenyis tan fort. Gairebé no puc respirar.
—I després?
—Res. Després em vaig girar d’esquena a ell i em va acariciar molt dolçament el cabell. Tots dos callàvem.
—Què més.
—Li vaig dir que em podia tocar, però ell no gosava. Li vaig dir que li volia demanar una cosa, però al final no li vaig dir, encara que va insistir.
—Per què?
—Perquè em va semblar egoista, per part meva.
—Què li volies demanar?
—T’ho diré després. Al cap de poc es va girar ell d’esquena, però seguíem molt junts. Jo em vaig tombar de cara al seu cos. “Puc tocar-te jo?”, li vaig preguntar, i va tornar a dir senzillament que sí, molt baixet.
—I què vas fer?
—Res. Li vaig acariciar el pit, i vaig anar recorrent el seu cos fins al llombrígol. Té un cos molt bonic, amb un pèl molt suau. Ja m’havia agradat des del primer dia. Després li vaig acariciar l’esquena i el clatell, molt lentament, i ell s’estremia una mica. Només se sentia el seu respir fondo. El vaig acariciar bastants cops, molt conscientment, i sé com ell ho agraïa.
—Eva, i què més?
—M’agradava l’olor de la seva pell. Li vaig fer uns petons petits, no com els que et faig a tu. Molt lleus. I em vaig tornar a girar. Ell es va tombar cap a mi, també. I aleshores em va tornar a preguntar que què havia volgut demanar-li.
—Què era, Eva?
—Res. Una cosa molt senzilla. Només que m’acariciés l’esquena. Això i prou.
—Això i prou?
—Sí.
—I ho va fer?
—Sí. I, saps què?
—Què?
—Que jo pensava en tu i en com m’agrades. Només en tu.
—Eva…
—Ja sé que no pot ser, però és així.
—Potser avui és l’últim dia que ens veiem.
—Ja ho sé, però vull dir-te que tu ets una de les poques persones amb qui puc ser feliç. Que em fa feliç només que hi siguis, que ho omples tot, que generes el meu món. Això he descobert aquesta nit.
—Deixa’m que et besi.
—Sí.
—I què més va passar, amb ell?
—Em va dir que tenia una pell molt bonica. Se sentia el frec dels seus dits acaronant-me. Les seves carícies em feien sentir un plaer molt profund. I jo pensava en tu, emocionada.
—Què més va passar?
—Em vaig mig endormiscar, i després ja va sonar el despertador.
—No vau fer l’amor?
—No. Només el que t’he dit.
—Se’n va anar de seguida?
—Sí, se n’havia d’anar. Abans de marxar es va asseure al meu costat del llit i em va abraçar. Em va dir que era molt bonica i molt dolça. Ho va saber acabar bé, i em va deixar molt plena. No com quan te’n vas tu, que sembla que em vulguis escatimar el darrer temps.
—No ho diguis, això.
—Però és que és cert. Quan ha marxat és quan t’he trucat. Volia parlar-te, sentir la teva veu. No sabia que podria tornar a estar amb tu abans que marxessis de vacances, que la teva dona no hi seria.
—Potser després de l’estiu no tornarem a estar junts. Potser ho hem d’acabar aquí.
—Ja ho sé. Però deixa’m dir-te que t’estimo. Encara no t’he he dit mai abans. Aquesta nit me n’he adonat.
—…
—Què tens?
—Jo també t’estimo… i perdona’m.
—No passa res. I millor que sigui així, que ens hàgim estimat.
—Sí.
—Sí. Em vols fer, potser per última vegada, una cosa?
—I tant. Què vols?
—Els petons que només tu em saps fer, per no oblidar-los mai més.
—T’estimo, sents?
—T’estimo.
—Eva, ara no vull que sigui l’última vegada.
—Per part meva, ja sí. També m’he adonat d’això, aquesta nit.
Categories
- . (86)
- Auques (8)
- Bestiolari (8)
- Contes amorosos (3)
- Contes curts (90)
- Contes de Barcelona (8)
- Contes de misteri (1)
- Contes llargs (4)
- Contes per a nens (1)
- Crònica de l'Índia (1)
- Dies a Polònia (1)
- Entrevista a TV Sant Cugat. 30-12-2021 (1)
- Epigrames eròtics (69)
- Històries de maltractament (1)
- Llibres imprescindibles (programa radiofònic) (19)
- llibret Carrers tots sols (28)
- llibret Com una deessa (22)
- llibret Denes trencades (34)
- llibret Lletra de tango (18)
- Poemes (45)
- Poemes 8 de març (4)
- Poemes amorosos (126)
- Poemes d'Aniversari (2)
- Poemes d'Any Nou (1)
- Poemes d'una mare (14)
- Poemes dalt del tren (76)
- Poemes de Barcelona (50)
- Poemes de Cap d'Any (3)
- Poemes de ciutats (24)
- Poemes de combat (60)
- Poemes de l'esperança (49)
- Poemes de la desesperança (169)
- Poemes de la lluna (16)
- Poemes de la Mediterrània (21)
- Poemes de la natura (15)
- Poemes de la nit (45)
- Poemes de la pandèmia (covid) (40)
- Poemes de la pàtria (18)
- Poemes de la pluja (50)
- Poemes de la solitud (232)
- Poemes de la tarda (50)
- Poemes de les estacions (120)
- Poemes de les flors (6)
- Poemes de maltractament (9)
- Poemes de Nadal (6)
- Poemes de Pasqua (1)
- Poemes de Revetlla (5)
- Poemes de Sant Jordi (3)
- Poemes de traspàs (5)
- Poemes del confinament (39)
- Poemes del desig (64)
- Poemes del jazz (10)
- Poemes del mar (75)
- Poemes del sol (61)
- Poemes del temps (58)
- Poemes eròtics (4)
- Poemes i balls (10)
- Poemes ombrívols (358)
- Poemes per a B. (11)
- Poemes per a dones (109)
- Poemes per a l'escola (2)
- Poemes per a la mare (38)
- Poemes per a M. (42)
- Poemes per a N. (10)
- Poemes per a nens (43)
- Poemes per a P. (21)
- Poemes per a poetes (12)
- Poemes per a professors (2)
- Poemes per a un home (42)
- Poemes per al meu fill (12)
- Poemes per als homes (85)
- Poemes sobre la vellesa (6)
- Poemes solars (245)
- Presentació, amb la rapsoda Àngels Reixachs, dels meus 7 llibres de poesia a l'Ateneu de Sant Cugat. 27 de gener de 2022 (1)
- Relats (66)
- Relats curts (12)
- Relats llargs (1)
- Sonets (53)
Arxius
- Mai 2022 (15)
- Abril 2022 (24)
- Març 2022 (16)
- febrer 2022 (34)
- gener 2022 (22)
- Desembre 2021 (38)
- Novembre 2021 (10)
- Octubre 2021 (26)
- Setembre 2021 (12)
- Agost 2021 (10)
- Juliol 2021 (29)
- Juny 2021 (3)
- Mai 2021 (21)
- Abril 2021 (22)
- Març 2021 (17)
- febrer 2021 (22)
- gener 2021 (13)
- Desembre 2020 (46)
- Novembre 2020 (14)
- Octubre 2020 (9)
- Setembre 2020 (19)
- Agost 2020 (13)
- Juliol 2020 (13)
- Juny 2020 (20)
- Mai 2020 (1)
- Abril 2020 (3)
- Març 2020 (6)
- febrer 2020 (17)
- Desembre 2019 (2)
- Novembre 2019 (12)
- Octubre 2019 (4)
- Setembre 2019 (1)
- Juliol 2019 (12)
- Juny 2019 (7)
- Mai 2019 (21)
- Abril 2019 (5)
- Març 2019 (12)
- febrer 2019 (6)
- gener 2019 (6)
- Desembre 2018 (8)
- Octubre 2018 (1)
- Setembre 2018 (4)
- Juliol 2018 (37)
- Juny 2018 (20)
- febrer 2018 (1)
- gener 2018 (12)
- Novembre 2017 (6)
- Octubre 2017 (17)
- Agost 2017 (3)
- Juny 2017 (2)
- Mai 2017 (5)
- Març 2017 (1)
- febrer 2017 (1)
- gener 2017 (5)
- Desembre 2016 (4)
- Novembre 2016 (7)
- Octubre 2016 (4)
- Setembre 2016 (7)
- Agost 2016 (6)
- Juliol 2016 (1)
- Mai 2016 (8)
- Abril 2016 (4)
- Març 2016 (1)
- gener 2016 (5)
- Desembre 2015 (5)
- Novembre 2015 (6)
- Octubre 2015 (3)
- Setembre 2015 (11)
- Agost 2015 (3)
- Juliol 2015 (4)
- Juny 2015 (15)
- Mai 2015 (96)
- Abril 2015 (5)
- Març 2015 (5)
- febrer 2015 (4)
- gener 2015 (14)
- Desembre 2014 (3)
- Novembre 2014 (4)
- Octubre 2014 (6)
- Setembre 2014 (7)
- Agost 2014 (11)
- Juliol 2014 (11)
- Juny 2014 (3)
- Mai 2014 (12)
- Abril 2014 (12)
- Març 2014 (9)
- febrer 2014 (7)
- gener 2014 (11)
- Desembre 2013 (1)
- Novembre 2013 (2)
- Octubre 2013 (5)
- Setembre 2013 (3)
- Agost 2013 (2)
- Juliol 2013 (2)
- Juny 2013 (3)
- Mai 2013 (5)
- Abril 2013 (3)
- Març 2013 (2)
- febrer 2013 (6)
- Desembre 2012 (3)
- Novembre 2012 (2)
- Octubre 2012 (5)
- Setembre 2012 (6)
- Agost 2012 (1)
- Juny 2012 (6)
- Mai 2012 (5)
- Abril 2012 (3)
- Març 2012 (4)
- febrer 2012 (3)
- gener 2012 (7)
- Desembre 2011 (3)
- Novembre 2011 (2)
- Octubre 2011 (6)
- Setembre 2011 (7)
- Agost 2011 (2)
- Juliol 2011 (3)
- Juny 2011 (6)
- Mai 2011 (10)
- Abril 2011 (3)
- Març 2011 (28)
- febrer 2011 (433)
Miralls d’aigua
Aquí pots trobar el meu perfil