Barcelona,
blau de llet al cel,
els homes, formigues,
populós cau ple,
gent enterbolida.
Pampalluga a l’ull
dels llums del comerços,
tot un embalum
de consum i escreixos.
La gernació fosca
que pobla la rambla,
ebullició negra,
la ciutat s’estanca.
I allà al fons, el mar
puríssim, blau tendre,
una immensa pau
solitària, densa.
Mar, dúctil mirall
del cel que enllumena,
aliè, va parlant
amb tots els planetes.
Publicat dins de Poemes de Barcelona
Es faria una carícia
per a mi
un dia
des d’una mà volàtil
masculina?
Només aquesta mà
recompondria vida
només la carícia
refaria ponts
i peces escampades
que no em trobo,
escindides,
em reconstituirien,
prendrien el meu nom.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes del desig
Un cafè a la ciutat
on venia amb tu, nit clara
que s’obria pels carrers
en veure la teva imatge.
Si haguessis sigut tu l’home
que podia acompanyar-me
la densitat d’aquell temps
hagués traspuat fragància.
Com els astres expectants
el desig s’equivocava,
creia en un embruixament
que a punt de nit es truncava.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per a P., Poemes per als homes
Vespre trist, de col·legial,
solitud i pluja densa,
els mitjons blancs bruts de fang,
l’aire carregat d’absència.
Verd als arbres, traspuant
el temps melangiós que alena,
els passejos són deserts,
les estàtues indefenses.
S’escola aigua en regalims
d’una pena que es dispersa,
no hi ha horitzó, sols boirim
per on s’enfosqueix la pèrdua.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la solitud
Tumult de colors al vent
que voleien dels teus mocadors,
centelleig de gemmes i joiells
l’espessa cabellera com l’ònix sumptuós.
Per escales i porxos del carrer populós
jo esguardo com crema el teu mirar,
el que toca reviu d’escalfor
com al forn de la farga el metall es desfà.
I vull només atraure’t cap a mi,
ésser indomable que em retens, captivat,
dona que prodigues la mel, l’oli i el vi,
maga que multipliques les àmfores de blat.
Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes solars
Farbalans a les teulades
i tu baixant per l’escala,
el blau flonjo dalt del cel,
blanc lluminós a les cases.
La cabellera esplendent
i la faldilla estampada,
t’espera la mar pacient
amb la rialla dibuixada.
Em frega el teu alenar
quan arribes a la plaça,
per un bes tot l’amor meu
et posaria a la falda.
I ens bressolaria el mar,
mar català, mar de pàtria
blau i blanc, vela i vaixell,
i el teu perfum d’illa clara.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del mar, Poemes solars
Era el sol
suau com un somriure,
el dia íntim
amb el vent estrenat,
l’escalfor
que el teu cos desprenia,
el present,
feliç com no ha tornat.
Aleshores
era al centre la vida,
els camins,
tots ells serenitat,
la bellesa
pregonament vivia
i dolçament fruïa
del temps enamorat.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a M., Poemes per a un home
