Barcelona,
blau de llet al cel,
els homes, formigues,
populós cau ple,
gent enterbolida.
Pampalluga a l’ull
dels llums del comerços,
tot un embalum
de consum i escreixos.
La gernació fosca
que pobla la rambla,
ebullició negra,
la ciutat s’estanca.
I allà al fons, el mar
puríssim, blau tendre,
una immensa pau
solitària, densa.
Mar, dúctil mirall
del cel que enllumena,
aliè, va parlant
amb tots els planetes.